Llibres que maten
Escrit per Ignasi Mascaró | 12 Mai, 2008Vegeu, si no és molèstia, la cita següent de Luciano Canfora, Ideología de los estudios clásicos. És breu, una mica retòrica, però a veure si hi esteu d'acord, diu així, traduïda:
“És un tret característic de la nostra edat materialista que la nostra educació científica s’orienta quasi exclusivament a les disciplines materials. Encara que és del tot necessari en una època en què predominen les tècniques, tanmateix és perillós que en una nació l’educació tengui aquests únics fonaments.(…) No s’ha de permetre que en l’ensenyament es menysprei l’estudi de l’antiguitat. La història de Roma, és i seguirà essent la millor de les guies, per ara i per qualsevol època. Igualment l’ideal hel·lènic ha de ser preservat en la seva bellesa exemplar…”.
La cita és de Mein Kampf, el llibre que Hitler va dictar a R. Hess el 1924, estant a la presó: un compendi del gran protocol polític, retòrica incendiària de la guerra que vindria, de la fàbrica de l’odi i la destrucció. Un llibre –diuen- mal escrit, d’una violència verbal extrema. Onze milions d’exemplars venuts, o distribuïts, fins el 1944.
No fa molts d’anys, a casa d’uns amics a un poblet de Baviera, rastrejant , amb permís, per la llibreria vaig tenir a les mans un original de Mein Kampf, el record en un format bíblia, el vaig fullejar sense cap interès i el vaig deixar. Després de la guerra, molts alemanys van córrer a llançar el llibre, altres, tot maleint-lo, el van amagar, castigat a una segona fila del prestatge. Moltíssims el tenien, de fet, el règim el regalava a les parelles quan es casaven; el llibre, que sàpiga, no contenia particularment consells de bona entesa matrimonial.
L’obra citada de L. Canfora (Akal, 1991), molt substanciosa, és dedica a les lectures politiques del passat grecoromà, tot sovint he tornat a les seves pàgines, una cita, una referència. Com ocorre amb les cites bíbliques, tothom troba en els clàssics grecollatins la part que li interessa; Mussolini reviu l’Imperi, i la simbologia, i ocupa una part del nordàfrica, com un nou Scipione l’Africano, perquè el territori ja havia estat romà! Manipulació de l’Eneida de Virgili : “tu regere imperio populos…” (En. VI, 851). Les “humanitats” triomfen en època feixista. Hitler parla d’una Nova Esparta, el nazisme és filohel·lènic i no tant filoromà (tret de la gran arquitectura, Albert Speer, teatres i estadis, etc.), en tot cas el mèrit de Roma és haver vençut Carthago, els púnics, semites, africans, negroides. L’Atenes democràtica no és font recomanable: una coneguda cita de Mein Kampf diu:
“Abans un camell passarà pel forat d’una agulla, que un home excepcional sigui elegit en eleccions democràtiques”.
I si anàvem més enrera les fonts d’inspiració són nombroses.La Revolució Francesa, després del gran buit històric, acaba en República, femenina,
La setmana passada el canal franco-alemany ARTE va dedicar dos reportatges al llibre. La seva possessió és legal a Alemanya, però no pot ser editat ni traduït, només es troba a antiquaris (i a
La idea de prohibir un llibre té com poques coses una càrrega simbòlica com indicador de llibertat. En el reportatge un entrevistador, per sorpresa, treu el tema al Ministre de l’Interior de Baviera, l’home, encorregut, demana d’interrompre l’entrevista, és evident que no sap què ha de dir (ho ha de consultar?, la qüestió és delicada). Després d’un tall indissimulat en el muntatge, el ministre argumenta la prohibició per respecte a les víctimes de la barbàrie nazi. El reportatge acaba amb les declaracions d’un membre de la comunitat jueva alemanya: no, el llibre ha d’esser lliure, la gent ha de saber que hi ha llibres que maten (es gibt Bücher, die töten).
Per cert, la cita de Mein Kampf, més amunt, que reivindicava els estudis clàssics, seguia així:
“Però mai no hem d’oblidar les característiques racials dels pobles triomfadors (...)"
Ignasi,
I paraules "Sprachregelungen", que maten.
Quin recull d'aquestes, particularment en "Les bienveillants" (J. Littell) que ens recomenares...!
"Abtransportiert" ( "Traslladat més enllà" )
"Angleichung" ("Assimilació")
"Endlösung" ( "Solució final" )
"Einsatz" ("Avenç")
"Entsprechend behandelt" ( "Tracte adeqüat" )
"Executivemassnahmen" ("Mesures executives")
"Sonderbehandlung" ( "Tractament especial" )
"Wohnsitzverlegung" ("Canvi de domicili")
Formulades com a exquisites "bürokratisches Amtdeutsch", no? , i que, un cop desplegades, causaren genocidis de debò.