Inlustre galeria
Escrit per Ignasi Mascaró | 4 Oct, 2008Fa dos anys que a l'hora de redactar la memòria de final de curs (memòria, balanç, dossier...) vaig entretenir-me a dibuixar els meus alumnes, de manera informal, amb ganes.Ho deia després de pàgines insípides, poques, dedicades a complir amb la burocràcia de l'acadèmia pública. Deia llavors, dos punts
(...) i ara, els deixebles
Diversos,
naturalment, ja se sap: uns hi són perquè no sabien on anar, uns altres ho
intuïen..., o fugien-de. Però allà els tens, alumnes que estudien
català-castellà-anglès-(francès?)- i, de cop, llatí i grec! Fer-ho bé no és tan
fàcil. Una generació ben alimentada, amb un cervell-hard disk enorme, però
dispers, amb arxius desconnectats, directoris mal organitzats..., aquesta és
part de la meva feina, sempre ho entès així: han d’aprendre llatí i grec, però,
alhora, han de posar dins una mateixa carpeta groga totes les llengües que
naveguen a la deriva, inconnexes, dins el cervellet.
Permeteu-me
presentar alguns prototipus humans:
S.R.: disciplinada, com a bona estudiant de
música; llestíssima sense exhibir-ho, aprèn sense sofrir, no demana, ho entén
tot a la primera. És una intel.ligència bella i d’una certa serenitat. Li he
posat un 10 i un 9. Farà segon de Batxiller. Tot i la seva evident potència, el
seu futur com estudiant és incert, simplement perquè són cinc germans a la taula del menjador: ja
m’enteneu, l’actual altíssim nivell d’”inversió” en els fills no permet
d’equipar-ne cinc.
V.P.: també
llestíssim, però amb interessos més oberts, en el futur tendirà a la versió
hippy-anarcoide dels alumnes amb personalitat. Ha encertat, li agraden les
humanitats i té fam de saber més, d’entendre, de viatjar, de conèixer. Però
alhora sofreix. A part de voler aprovar amb bona nota , ja ho deia, en vol saber, és increïble! no m'ho puc creure!
T. N.: no en sap, no en vol, i la família li ho
permet. Té bon caràcter, i si és una fracassada escolar és, en bona part, perquè l’entorn li permet seguir essent un
adolescent uns quants anys més, i se n’aprofita.
A.. M.: a diferència de l’anterior és recrea en la
seva incapacitat, però tot plegat no resulta malsà, ni hi ha amargor, som així!
Qualsevol gest explícit que alimenti la seva autoestima la duu a no menjar en
tres dies d’alegries, bastant inúltilment, pel que fa a la figura. És una
al.lotota, en el que té d’espontània i amorosa, i té mèrit, ateses les
circumstàncies familiars. Sempre vestida de modelet, podria ser una aprenent de pija, però és de
Ciutadella.
G. R.: la joia de la casa, ho sap ella, ho saben
els pares. Una alumna estimada, seguida, protegida, i amb bons resultats. Tot
anirà bé, tot està controlat, no hi ha risc, és feliç.
La resta d’alumnes ,
persones amb noms i llinatges, i amb personalitat pròpia, són variacions dels
prototipus anteriors, en versió positiva o negativa.
Ah!, però
l’inspector/-a voldrà saber els resultats numèrics, són aquests:
(…)
________________
Aquí acabava el “meu
informe”, no va rebre ni comentaris ni severes admonicions. De llavors ençà m’ha servit de guió en la galeria dels sapiens
petits en la reserva de l’aprenentatge; resulta tanmateix que l’any passat hi
vaig afegir un prototipus, es podria descriure així:
M.B. “M’ha costat descobrir que és un al·lot llest, perquè ho amaga, no té
incovenient a passar per curtet motivat per no fer-ne un brot. Però una volta
descobert, i posat en evidència, em diu: “Jo no som com XX que tothom sap que és
llesta, però molt vaga, i així la tenen de turmentada”. Una mica ja es veia,
un al·lot d'una simpatia que emboirava tota possibilitat de caure malament. Però la
disfressa va caure, i ara què feim?
-I aquesta vegada va
de ver.
- Segur?
- Segur.
- Bé, però... avui ja arribes
tard.
- No, no, de ver, que
he canviat.
(I un dia caldrà fer una galeria, un pantéo més aviat, o potser serà túmul funerari, de
professors, i promet ser cruel).
Murdala, gràcies pel comentari final al text anterior, els -ismes artístics i tot allò, tan acadèmicament fet complicat. I ens augures : "visca la tardor...i les ganes de crear", així ho farem.