Explicar bé no està a l'abast
de qualsevol. Posem que t'agrada perdre't en coses que mig entens: no entenc
per què no puc travessar la paret si resulta que la distància entre el nucli
dels àtoms i les partícules que orbiten a la perifèria és com una poma (el
nucli) i quelcom molt petitó a 200m, i enmig? què hi ha enmig? i aleshores,
per què no puc travessar la paret?
Sí, tens raó, o més petit encara, un encara divisible i indeterminat quark de 0,000000000000000001 m., eternal matèria.Una cèl·lula ja és massa complex per a mi, després es combinen i fan un home, amb el perill d'acabar sent un imbècil.
mmmhh.... els "imbècils" no som els homes, sinó les nostres "obres"
Y nosotros que siempre encontramos, Ignasi, tanta claridad en la buena divulgación científica de las comunmente llamadas "ciencias duras", y -a menudo- tanta obscuridad en la de las "ciencias blandas". Y no sólo claridad, sino también, admiración -"si s'escau"- por la eficiencia en su aplicación.
Compárese si no los "principia" de Newton o el método de Pasteur, con la supuesta "cientificidad" de la economía o de la psicopedagogía. De aquellos se desprende muchísimas mejoras para la vida de la especie humana, y de éstas algún que otro descalabro cuyas recientes consecuencias estamos pagando "a nivel" mundial o local, ¿no? A nuestro entender, "no hay color" en la comparación, ni llamando la atención en el atuendo como hace un arriba citado bufón .
Dicho sea lo anterior por personas como nosotros que sostenemos -contradictoriamente, en apariencia- que el principio de toda ciencia es la Filosofía, cuando no la Historia.
En la península hemos sabido hace un par de días que estuvo en Menorca, recientemente, el mejor de los divulgadores científicos que tenemos en "España" (con perdón). Sí, se trata de Jorge Wagensberg. Y no sabemos nada del objeto y resultado de su conferencia, que creemos impartió en Maó.
Nos da la impresión que en este blog de "illencs" más bien un "sa monea" o tu, Ignasi, podríais dar notícia "engagée" al respecto, y haciéndolo más y mejor que los "blogistes" estrictamente de "letras" (con perdón). Si así fuere, os lo agradeceremos.
No resulta muy cientifico llamar "el mejor" en nada a alguien (aunque se lo parezca a usted y a muchos), y sin disponer de "foto-finish" menos, ¿no creen; Friedrich E. & Es Castell Forest Er y Quim ?
"No estic segur sobre què és una nació,però sí sobre què és una nació moderna: la que s'adona que cap altra nació no farà la investigació científica per ella" Jorge Wagensberg (Si la natura és la resposta, ¿quina era la pregunta?) Col. L'ull de Vidre Ed. Tusquets. 2003.
Ochichornia, la-dels-ulls-negres, Friedrich, alter Freund:
el saber depurat dels científics "ciència dura" sol acabar en el que en deim saviesa, i és el cas de J. Wagensberg, per qui tenc una gran devoció, àmpliament compartida, pel que sé. Amb els anys, les meves devocions estan tocades d'avarícia, ja no llegesc, o escolt, amb el mateix interès persones que en altre temps m'encenien l'esperit, o l'entrecuix, la cosa depèn dels hectopascals, que no sé què són. Georg Steiner, per exemple, escriptor de culte, caigut en una certa impostació a la francesa: la gent de lletres! Sí -penses- està bé el que diu, però no calien 177 pàgines.
En el meu petit arxiu escàs hi ha alguns articles de Wagensberg; de fet n'hi ha una evocació en un comentari més amunt, "les vuit organitzacions de la matèria en escala de complexitat: electró, àtom, cèl.lula, home (o escarabat, o poriol o búfal),la societat famíliar, les societats multifamiliars...".
No vaig poder anar a la conferència, només en tenc crònica periodística. Per tant, castigat!, dos divendres sense sortir.
Un dia de fa uns quatre anys, Jorge Wagensberg ens deia -í ho escriví més tard-, enfotent-se dels "animalistes": "¿Con qué cara me presento yo ante el "espíritu" de las miles de gambas que me he comido?".
I avui -és clar- aquesta mordaç pregunta l'associava a la calculada i provocativa ironia que acostuma a tenir Fernando Savater amb l'assumpte de les carreres de cavalls i la hípica, i de si aquells animals sofreixen o no amb aquests, diguem-ne, esports.
Gambes i Wagensberg, cavalls i Savater. El proper conferenciant foraster i amb "pedigree" contractat per l'IME, o per la Junta de Caixers de Ciutadella, a veure si és en Savater.
Hombre, pues a falta de otros alicientes, que Jorge Wagensberg (físico, judío relapso -como los Marx desde Karl hasta Groucho, como Einstein, como Allen- que en familia habla en castellano, catalán, francés, "yiddish", y alemán), se haya dejado ver y oir por Maó, no está nada mal para lo que es el panorama cultural isleño.
Sin embargo, como a I. Mascaró, se me "escapó" el evento.
Pero si hubiera tenido el privilegio de ser su anfitrión menorquín, no sólo le hubiera llevado a cenar a un sitio que no diré por discrección (es un buen y entendido "gourmand"), si no que no le hubiera presentado ni a la mitad de la gente que, presumo, debió aburrirle bastante.
Y le hubiera preguntado, además, si quería conocer "formas de la naturaleza en rebelión" (como él dice), simplemente paseando por unas determinadas playas i barrancos.
Pero ni tan siquiera le hubiera citado que hay un excelente "blog" como éste, por si era el caso que al @brirlo juntos, nos hubiéramos encontrado con una paroxística jornada de "nacionalismo de futbolín", tan ajeno a los intereses de la Física y de la Humanidad.
-"nacionalismo de futbolín"- Bonito y... antiguo!. ¿quien se acuerda ahora de un ajado futbolin?. Por otra parte, ¿no tiene ud. muy idealizado a Wagensberg?. Y "eso", Bonnin, no es muy científic@.
Poster té raó, "ochichornia", en el comentari sobre la idealització. Mercès.
Rebut fa un estona en cyber-missiva universal:
Hola,
Jorge Wagensberg és un dels divulgadors de la ciència amb més prestigi. El Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca el convida a donar una conferència sota el títol La investigació científica i el goig intel·lectual.Us hi esperam el proper divendres dia 24 a les 20h al Saló Gòtic de l'Ajuntament de Ciutadella. Serà un luxe poder gaudir del seu mestratge.
Mrpm
el copia-enganxa m'ha fet saltar l'apòstrof, naturalment volia dir: fa un'estona
De res, F. Bonnin! Pel que diu n'Ignasi més amunt Wagensberg viatjarà a Menorca. Tindreu l'oportunitat de conèixer-lo i li podreu mostrar les platges i barrancs en rebel·lia permanent.
Si bé resulta difícil entendre les distàncies entre el nucli dels àtoms i les partícules que orbiten a la perifèria, més resistent a ser entesa és la AMERICANA DE COLOR DE ROSA; "per què no puc travessar la paret?" Si porteu tal americana no podreu travessar ni la paret ni la porta de cap establiment qualificat de normal. Ara pla, si tinguéssiu vocació d'economista ultra-lliberal i mediàtic seria un altre assumpte...
I es que les paricules també senten antipatia o simpatia, com els animals per De la Porta....
Es cosa ben antiga...la natura i el dubte inspiren als artístes...Heu caçat mai un pop? jo ho he intentat...i no puc: son molt simpatics i agradabilossos, sempre hi acabo jugant i quant penso : Ara et ´mataré i et faré amb patates" s´enván rapidito... les gambes no sé si interactuen de manera tant sensible...com a minim et fan pessigolles als dits dels peus...es molt mes del que fa quelque persona...amb ànima.
I som Tataolletes amb les coses que no conèc i m´agrada la fona i l´arc, el futbolin m´aburreix,en Savater em decepciona, i l´economista ultra-liberal em dona pànic...Sort en tenim dels barrancs, i de les americanes roses!!!
Salut, Ignasi...i companyia...
Muriel
Oye, Ignasi, ¿Pero queda algún menorquin que no tenga una cámara digital, que no se crea un artista, que no piense que debe dar a conocer su obra? Por Dios, ¡qué pesaos! ¡Qué epidemia con las digitales!
Genial! "Charlotte B.", cualquiera se llama A SI MISMO "artista". Es de vergüenza ajena leer, y ver lo que se inventan algunos para poder salir de la mediocridad. El ARTE no les importa, solo les interesa meter la "gamba"! Despues ves la "obras" y te caes muerto, del horror(con honrosas excepciones de calidad).
Home, Charlotte, o dona: també ho havia pensat, en aquestes o altres paraules, que illencs.com s'ha tornat un fotoblog, tendència molt recent que s'ajunta al silenci d'alguns conscrivents d'aquesta casa, i a la sobrepresència de la cyber-guerrilla sobiranista. Però, ah! jo mai no m'he queixat si la televisió és dolenta, o pèssima, ja m'entens. En parlarem, de les digitals, en caure les fulles.
I girant full.Una molt bona conferència de J. Wagensberg anit, al mateix saló que en diuen gòtic , on els electes de la Ciutat tenen curen atentíssima dels nostres vides quotidianes i trivials. Presentació breu i acurada, com ha d'esser, de Florit Nin. Un Wagensberg que domina les arts de la seducció intel·lectual, reunit massivament el gremi d'ensenyants, els habituals i els intrusos, tots hi érem aquesta vegada. "El goig intel·lectual", de la recerca, la troballa...
No em va agradar, però, que demanassin al conferenciant de referir-se a l'educació, per què? per a açò ja hi ha altres àmbits, i no pocs, o més aviat tots. Les referències de Wagensberg a l'educació em van semblar forçades, quasi improvisades, amb el resultat, naturalment, d'afalagar l'audiència, que gaudia i celebrava la més insignificants de les ocurrències. Una pena, el científic, el gran divulgador, el gestor de la cultura museística ha de parlar del que sap, del que té pensat i elaborat, què en fem després ja és cosa nostra, ai! no tenim, remei! sempre a la recerca de receptes i respostes.
Quan Jazz Obert contracta un músic ho fa perquè té una idea més o menys precisa del tipus de música que fa, però mai no se'ns ha ocorregut de demanar-li de tocar açò o allò, perquè avui el públic és aquest o aquell: no és açò també el goig de la recerca i el descobriment? o potser del desconcert i la perplexitat?
En la distància que dóna no-ser del camp pedagògic" no se'm fa estranya la petició del "gremi" d'ensenyants. Com voleu que una cosa que s'auto-denomina "Moviment de Renovació Pedagògica de ..." no faci un gest com aquest? Ai, un dels mal dels pedagogs de professió és precisament aquest! Demanam (ex.)a la televisió que no faci sa seva feina, que "eduqui", i a vegades ho fa! i amb tota la intenció. I la resta del món, alumnes a perpetuïtat. "Educandos"
Per a "sintonitzar" amb els assumptes que en Wagensberg divulga, l' "orgull i el somriure del guix" (tan propis de la nostra professió), no és l'actitud més recomenable, perquè ni la pissarra, ni el guix, ni l'escola concentracionària, són els millors mitjans ni el millor lloc per a plantejar-se i desplegar les preguntes "wagensberianes".
Perquè l'escola on ens guanyem la vida, no és més que un lloc tancat on intetem encabir "virtualment" la realitat. I si, almanco, tenim "power point" o "filmines", encara gràcies.
La fase "2", doncs, de la conferència de Jorge Wagensberg, passa, necessàriament, per llegir (sí, llegir, no fer "dossiers") els seus darrers tres o quatre llibres, i després, amb els ulls ben oberts, anar-se a l'Amazones, al barranc d'Alegendar, o a Bini-melà. Aquesta és l'autèntica "Renovació Pedagògica".
En bon tros del que dieu hi estic d'acord, gairebé en tot, però al final vé això:
"La fase "2", doncs, de la conferència de Jorge Wagensberg, passa, necessàriament, per llegir (sí, llegir, no fer "dossiers") els seus darrers tres o quatre llibres, i després, amb els ulls ben oberts, anar-se a l'Amazones, al barranc d'Alegendar, o a Bini-melà. Aquesta és l'autèntica "Renovació Pedagògica"." //
,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,
O no!!
Ai... "Sònia F."; que ja esteu fent pedagogia!
Ignasi: A "Caixaforum" Barcelona ,el museu del Senyor Wagensberg, han muntat una exposició on hi ha un apartat que parla de les "nano-tecnologiess" entre altres coses. Fins el gener.
'ntesos, gràcies.
Alberta, chérie, i si vénc, m'hi acompanyaràs? Les meves intencions són honarables: pujarem a peu, visitarem la mostra, parlarem, discutirem, aprendrem, i en sortir farem un nano-cafetet amb les vistes altes a la Ciutat.
Llicència Creative Commons.
Perquè no estàs compost només d'un àtom?