Illencs, illenques, maonesos i maoneses...
Escrit per Ignasi Mascaró | 14 Gen, 2006Algú s'imagina una manifestació protestant perquè Menorca no té muntanyes de 1000 m.? Sortir al carrer protestant perquè el nostre català només té singular i plural? O perquè no té dual, maleïda llengua? moltes en tenen. Aquí la meva protesta perquè en dir "cantaven molt bé", no sabem si eren homes, dones, tot mesclat...no! les formes verbals no tenen gènere. Menorca no té rius, tampoc no té cèrvols salvatges, i és molt humit: a on he d'anar a protestar
A punt de registrar la meva queixa, algú m’ha explicat que el gènere és pura concordància gramatical: ‘el nas’ té de mascle que he de dir ‘nas gros’ i no puc dir ‘nas grossa’, i la feminitat de ‘la mà’ és redueix a la necessitat de dir ‘mà llarga’ i no puc dir ‘mà llarg’, i ‘post’, que sembla mascle, és femella, ‘una post de formatjades’. És pura dependència local entre un nom i un adjectiu.
Sí, ben cert: home/dona, gall/gallina, cavall/egua,... però res, són dues dotzenes de gènere-sexe biològic, la resta és tot arbitrari, gènere només vol dir casta, A i B, que encara en deim masculí i femení. Els noms es poden classificar de moltes maneres, llengües amb classes diverses que governen dependències locals: noms líquids, noms de moviment, noms de coses llunyanes. El swahili, a Africa, té vuit classes de sustantius que exigeixen concordància, els gramàtics occidentals, per fer via, diuen que el swahili té vuit gèneres.
Arreu podem trobar singular, dual (dos), trial (tres), paucal (uns pocs), plural (n+1), etc. A les llengües europees ens ha tocat masculí femení, o haver de tenir indicatiu i subjuntiu, quina complicació! l’anglès no en té. En una paraula: l’estructura de la llengua és la que és, quelcom molt intern que hem heretat, que ha anat canviant, però que ni els més intervencionistes solen tocar. No puc imaginar algun Poder Gramatical que dictàs: la setmana vinent queda suprimit el passat simple, que tanmateix l’empram poc.
Ja m’heu vist venir: forma part de l’herència lingüística que en dir “L’home al llarg de la història ha modificat el paisatge”, volem dir homes i dones, i que en dir “Els ciutadellencs són amants de la festa”, volem dir ciutadellencs i ciutadellenques, i que quan parlam de ‘la llebra’, ‘la girafa’ , ‘la hiena’ , o 'la persona humana', també incloem els mascles. L’anomenada correcció política (“ciudadanos y ciudadanas de este país...”) és una mariconada dels qui, incapaços de canviar el que és important, s’instal.len a la superfície de les coses. I en dir mariconada (com putada, cabronada), tots (i totes, naturalment) sabem bé què volem dir. El futur del dret de les dones, del feminisme polític (legal, social), no depèn ni dependrà de l’estructura gramatical de la llengua dels opressors masclistes. Direu que és un gest (gramatical) a les dones, voleu un gest? que les dones deixin de fer genuflexió davant el rei d’Espanya, que em sembla indigne, increïble alhora que les senyores ho facin i el Borbó ho permeti.
M’estimaria més una llengua sense gènere gramatical, però en té, mala sort. Pretendre que la gramàtica és sexista és una bestiesa; els diccionaris sí, perquè els diccionaris són definicions, que poden estar ideològicament esbiaixades. La llengua no té autor, el diccionari sí.
M’havia fet la idea que darrera alguns illencs.com, amagats darrera una bella imatge, hi havia alguna illenca.com que completava el quadre, fent honor a la història i a la demografia. Però els illencs.com - pel que sé- som tots de braç pelut. He recordat aquell personatge literari que en obrir-se la porta demana: “Pero, ¡ah! ¿hay muxeres en esta casa? i li contesten: “No, mi señor”, i reprèn: “Fuyamos pues, que, como dixo el romano, breve es la vida”.
Cert, breve es la vida!
Bon articlet i grans frases finals!