...el deber de conocerla (elle, la langue)
Escrit per Ignasi Mascaró | 19 Feb, 2006Alguns deguéreu veure l'entrevista de Mònica Terribes (la millor entrevistadora de la UE ampliada) a Mariano Rajoy, desembarcat a Catalònia per dir als catalans que l'Estatut empitjorarà les seves vides, cosa sobre la qual no tenc opinions molt definides. Molt bé, està en en el seu dret, no he llegit el projecte d'Estatut, ja el llegiré en estar cuit. Entre ardents confessions de liberalisme, va aparèixer, naturalment, la persecució de la llengua castellana: no en parlarem ara. A un cert moment el de Galícia criticà durament que hom pretengui que el coneixement del català sigui un deure. Protestava el liberal contra les imposicions, però ah! què diu un liberal de l'article de l'art. 3.1 de la Constitució espanyola: "Todos los españoles tienen el deber de conocerla". Sap el liberal que molt poques constitucions del món parlen del deure de conèixer la llengua del País?
Ni tan sols la francesa: “La langue de la République est le français”. article 2, i punt. Purament descriptiu, mala descripció, per cert. Ni tan sols la nordamericana (document conciliar amb rang de Constitució Dogmàtica), ni l’alemanya...Veieu què ha passat: per salvar la llengua catalana hem cregut que havia de dir el que la Constitució del 78 diu del castellà, quan la batalla podria haver estat, per començar, senyalar la contradicció: o les dues o cap. El liberal Rajoy deu saber que es pot tenir el DNI d’espanyol i no conèixer la llengua espanyola, no hi ha mecanismes sancionadors ni instàncies d’avaluació: “Vamos a ver, Usted, me cuenta hasta veinte, y diga los días de la semana..., y después me recita en buen castellano...”. No, açò no passa, i de fet, si els escandalitza l’existència d’inmigrants nacionalitzats però illetrats en la llengua de Menéndez y Pelayo, no els molesta que alguna glòria internacional, esportista d'èlit o austronauta, xamporregi el castellà: “el deber de conocerla”. Es clar, ja n’aprendran, perquè volen prosperar, i si el berber de llengua àrab aspira a porter d’un Ministeri, o a dependent a una botiga, s’haurà d’espavilar.
El castellà no està amenaçat, al contrari, viu moments d’eufòria planetària, es rendible, obté beneficis, està de moda. I no per res que hagin fet l’11% d’espanyols ibèrics.
Jo crec que Rajoy ho sap, i si pogués eliminaria la segona part del punt 3.1. No la necessiten, la història corre a favor seu, i, de pas, impediria la menció corresponent als textos autonòmics; és a dir, en termes d’obligació de conèixer: ni una ni l’altra. Però al 1978 ho van consignar, no bastava dir que “el castellano es la lengua española oficial del Estado”, hi van afegir... el deber de conocerla. Deure, obligació, imposició? Què fffort! per a un liberal 2006 (si no és un criptonacionalista). Tenien por, Tejero Molina ja era comandant i s’havia deixat el bigoti, que sempre fa més mascle.
També corria a favor de l’anglès a Amèrica del Nord, fins que l’espanyol als USA ha anat guanyant terreny perillosament, i alguns Estats, per primer cop des 1778, han legislat a favor de l’anglès (English only). Decisió criticada durament pels liberals com un “Retrocés de l’esperit dels pares fundadors”. Uns pocs liberals, la majoria, ja ho sabeu, es passen al conservadorisme al primer llamp, dos trons i quatre gotes.
Però les coses estan canviant. Les constitucions dels Estats no necessitaven dir res sobre la llengua del país, tret de referències generals a la diversitat lingüistica interna, el seu respecte, etc. Però ara sí, la inmigració vista com a amenaça condueix molts països a establir proves d’accés a la nacionalitat; aquests dies s’ha divulgat el temari britànic, deliciosament ridícul, obviously. I en vindran més.
Moi même, catalanista lingüístic i res més (amant del jazz, estudiant de xinès, cercador d’esclatassangs, etc.) només vull que la meva llengua, i la vostra, s’ensenyi a les escoles, que sigui la llengua de l’administració i dels mitjans públics (en voldria més, però els sentiments tenen mala conducció, amb els materials actuals). De la resta no esper quasi res de les lleis, són dinàmiques socials i econòmiques que no controlam. I aleshores, què pot passar? Com estarà la llengua regnant Elionor de Borbó? No ho sé, amics, no ho sé, l’oracle aquests dies és de viatge, i morint el dia els núvols feien avui mala senya.
Amic Ignasi Mascaró:
Goso dir-te amic i tutejar-te per raons de proximitat d'idees i pensaments.
Amplio les teves informacions:
Al Principat anem apunyalant pels carrers a tot aquell que s'atreveix a parlar el castellà.
Les calcades ragen de sang i la Generalitat ens premia cada presa que aconseguim.
Aquest és el missatge que el ferotge nacionalisme espanyol està trametent. És la seva paüra a deixar de dominar en la seva totalitat -ment inclosa-, els seus súbdits. Tots sabem que la llengua a més d'eina de comunicació. Caram! que bona arma de dominació és, des de Nebrija!
Alexandre Pineda i Fortuny. St.Esteve Sesrovires