Alguns deguéreu veure l'entrevista de Mònica Terribes (la millor entrevistadora de la UE ampliada) a Mariano Rajoy, desembarcat a Catalònia per dir als catalans que l'Estatut empitjorarà les seves vides, cosa sobre la qual no tenc opinions molt definides. Molt bé, està en en el seu dret, no he llegit el projecte d'Estatut, ja el llegiré en estar cuit. Entre ardents confessions de liberalisme, va aparèixer, naturalment, la persecució de la llengua castellana: no en parlarem ara. A un cert moment el de Galícia criticà durament que hom pretengui que el coneixement del català sigui un deure. Protestava el liberal contra les imposicions, però ah! què diu un liberal de l'article de l'art. 3.1 de la Constitució espanyola: "Todos los españoles tienen el deber de conocerla". Sap el liberal que molt poques constitucions del món parlen del deure de conèixer la llengua del País?

Sempre m'ha interessat quan algú demana, reclama, exigeix un referèndum, aquella cosa retòrica de «donar la veu al poble». Els referèndums (o referenda, l'altre plural possible) toquen sempre el cor del sistema: creu vostè realment en la veu de la gent? quan i com li donaria la veu? Diuen que els Referèndums només es convoquen per guanyar-los, naturalment. Poques coses m'interessen tant com aquesta: posaria vostè a votació popular la pena de mort per als terroristes? Sotmetria a l'assemblea del poble tirar baix La Catedral i fer un gran aparcament? Acceptaria un referèndum sobre l'obligatorietat de la llengua catalana en el sistema educatiu? I per què no votar sobre la Monarquia?