Jordi Pujol molt rarament perdia els nervis, prudent, intel.lectualment de llarga mirada, estèticament tosc, retòrica patriòtica però mai demagog en la política quotidiana. Un capo del Nord. En una d'aquestes, ho recordareu, queixant-se de la poca atenció del govern central, va exclamar-se: "És clar, com que nosaltres no hem mort a ningú, no ens acaben de fer cas!" Ràpidament l'endemà va disculpar-se, telefonada personal al Lehendakari, etc. Però ho havia dit. Matant, o amb algú darrera que mata s'aconsegueixen coses, cosetes. O armant asvalot. (Segueix)
Homenatge a un llapis petit
Escrit per Ignasi Mascaró | 9 Mar, 2006M'agraden els llàpissos, faig bona lletra, l'agafes, hi jugues, escrius, matarots, ara el trauré, ara l'estojaré. Són de mal estojar els llàpissos, sovint guaiten punta dreta a la butxaca on hi hauria d'haver un mocador estampat de playboy camí d'un party. Hi hagué un temps en què els llàpissos ho eren tot, generació de plumilla i la primera estilogràfica, càrrega lenta i manual, l'època d'assajar la firma, una signatura (ho direm bé) que no valia un velló. I després, ja adult, tampoc no pesava res: per signar una hipoteca, o per subscriure manifestos que tampoc no valien res, perquè érem els de sempre.
(Segueix)
