La llengua interrompuda (biografies lingüístiques)

Escrit per Ignasi Mascaró | 24 Oct, 2006

Veiem un cas real: T.N., uns 50 anys, mallorquí de Palma, arquitecte, és fill de pares mallorquins, el català ha estat sempre la llengua familiar, amb els pares, i amb les seves tres germanes, és el major. Essent estudiant a Barcelona va conèixer una jove valenciana que parlava castellà, M., i en aquesta llengua van començar a relacionar-se; es van casar i viuen a Palma. T.N. i M. han tingut dues filles Pa. i Ma.

Al principi el pare s’adreçava a les filles en català, i la mare en castellà; lentament, però, ambdós van passar a parlar exclusivament castellà. Les germanes del pare tendien a parlar a les nebodes en català, almenys una d’elles, Pi. de forma conscient. Només l’àvia paterna, la mare de l’arquitecte, MM, tendia a fer-ho en castellà.

 (Segueix)

La societat adolescent

Escrit per Ignasi Mascaró | 15 Oct, 2006
Probablement és inútil, hi ha unes etapes que s'han de passar, i de res no servirà convalidar els errors. L'Espanya 2006 dibuixa una societat amb una classe mitjana on hi abunden els nous rics, definicions de manual: accés recent a la riquesa, ostentació, esforços per mantenir l'ostentació, voluntat de distinció. Voluntat inútil, perquè tothom aquí pretén el mateix: casa aïllada amb jardinet, barbacoa, piscina, barqueta, amarrament, un monovolum,... Un futur insostenible, on els qui ja ho tenen, critiquen els qui hi aspiren. (Segueix)