Record la nit agitada que Mònica Terribas va entrevistar Jaume Matas, no hi havia arguments nous. El mallorquí havia abandonat el vaixell a la deriva, però no se’l veia nerviós, els qui en saben ho diuen: ja feia temps que volia anar-se’n. Un Jaume Matas somrient fins al final (un somrís universal estil Ricci, remember, folks?.) Ràpidament surt la gran qüestió, un partit que ha obtingut el 47 % dels vots no té opció de governar…” Demana l’entrevistadora: “No li sembla legítim, que el 53%...?”

Un dia, devia ser a la tercera copa (perdó) quan ens vam asseure a jugar a truc, érem quatre, dos menorquins, un mallorquí i un valencià , i calia arribar a un acord en les regles; ja ho sabia que els mallorquins juguen diferent, el que no sabia - vaig saber aleshores- és que el truc menorquí s'assembla més al valencià, expressions incloses, truc i retruc…¡Qué interesante! que diu el meu alias (ara m'he passat a: ¡Es fascinante!).