Té tots els ingredients d'un best-seller, i a més és una bona novel·la (no he dit, adversativament,…'però és una bona novel·la'), Les bienveillantes (Les benignes, Las Benévolas), de Jonathan Littell. Quasi mil pàgines que he devorat en temps rècord, que no sol succeir-me des de fa anys, fent honor potser, pobre de mi, al comentari maliciós de Josep Pla quan li diu al periodista “Los que leen novelas después de los 30 años, son unos cretinos, ¿no le parece?”.

La cosa, germans, està així: la Llei Suprema permet ser independentista, però no permet la independència. Un partit independentista no és un partit com 'Partido antitaurino' , amb objectius ben específics, que el dia que la llei prohibesqui l'espectacle dels toros el partit es dissoldrà, vendrà la seu i els mobles i passarà a defensar els pollastres (animalet comestible que habita a camps de concentració que en diuen granges).