Belle de nuit
Escrit per Ignasi Mascaró | 9 Abr, 2006Tenc un amic que no fa molt em va confessar la seva afecció esporàdica per les prostitutes de luxe; va insistir en la modalidat, de luxe. Serveis força cars, segons sembla, però molt satisfactoris. Em va sorprendre, no li coneixia aquestes ocupacions de l'esperit, sí d'altres, intel.lectualment força fecundes i sense preservatiu, ni mental ni de goma. És fadrí, i diria que prou dotat per a les relacions socials. Per tant, res de tòpics d’homes recocolits a la recerca de l'únic sexe que poden trobar. Un caprici, com el d'un gran reserva en dia d'aniversari: si hi entens, si el pots pagar.
Parlar a favor de la prostitució no sol tenir més defensa que la que diu que es tracta de naturalitzar el que hi ha, solen dir-ho els qui abominen de la pràctica però es veuen incapaços de la seva erradicació: no hi ha forma de negar els fets, aleshores regulem-los. Comencem per la higiene urbana, fora putes enmig del carrer! I Bé, però les putes hi seran igualment, a un tercer pis mal vestit i greixós, d’escala empinada i balconada amb ramells, carrer estret, barri pudent, roba estesa i accents estrangers. I ella mal pintada i mala vida, monuments a l’horterada professional, i fins i tot és possible que objecte literari dels qui s’ho miren de lluny: els bukowskis pata negra no escriuen, o escriuen malament.
Un món sòrdid, segons diuen, un món que no conec, com tants d’ altres que em són estranys. Periodes vitals de promiscuïtat festiva no em van dur mai a la carícia pagada, ni tan sols quan era un jovenet i foradava un taulell; no sé molt bé per què; ho deixarem aquí. Només sé que hi existeix l’esclavitud, però hi existeix la llibertat. I aquesta és la qüestió, que per a molts és insuportable la banalitat amb què una dona – o un home- pot vendre lliurament sexe, sense que una feminista la vulgui salvar d’ella mateixa. No veig com i perquè ho hem d’ impedir.I aquest és el punt, no els controls sanitaris i fiscals.
“Tratado de ateología”, del francès Michel Onfray és un pamflet ateista. Dic plamflet no en demèrit del contingut, que em sembla interessant, sinó en referència a una certa simplicitat en la forma, idees superficialment presentades, contundència aquí i allà amb to de crida a la revolta. Parla el francès d’un “cristianisme ateu”, fent referència a valors cristians que molt profundament han impregnat les societats occidentals, s’entén que s’hi refereix com a valors dels quals caldria desprendre’ns; i quan esperes que en farà la llista, quan suposes que convocarà el Gran Friedrich, la follia penetrant i violenta de Nietzsche, no!, només una insinuació: la compassió…Sí, era Friedrich, la compassió cristiana dels qui tenen l’ànima d’esclaus, i tot allò que ja heu llegit, esper. Què té Michel d’Onfray contra la compassió? No ho explica.
Però n’hi a més, monsieur d’Onfray. La prostitució, per exemple. Si hi una herència cristiana, amb déu o sense déu, amb esglèsies o sense, és la cultura del cos: per què ha d’esser més rebutjable vendre sexe que vendre el cos sencer amb un treball d’esclau beneït amb un contracte laboral? Per què hem suposat que les prostitutes ho són sempre forçades?
Explotació sexual, degradació…, és clar! I tant! Com tota altra explotació laboral, però no més! Si és que no hi afegim un plus de degradació de remotes arrels religioses i àmpliament compartides en la geografia de les religions.
Fixa-t’hi, germà, mai no havíem aviciat tant el cos, ben alimentat i ben vestit, ben vigilat per la corporació de metges, atent a malaties existents i d’altres d’inventades, cosmètics contra la mort, decoració contra la decadència, un iogurt i molta d’aigua, dos litres d’aigua, i no fumis, camina, camina molt. Ajuda’t a tu mateix, i si no t’ajudes t’ajudaré jo, te començaré a prohibir coses, has de viure molts d’anys. Contra la mort sensualitat universal, viscuda i publicitada, adolescència turgent, infància quasi erotitzada. Tot açò tenim…, però vendre sexe és una altra cosa. I es pot fer lliurament, entre persones adultes. Sexe amb amor és més complet? Oh, i tant! No és la vida eterna, ben cert, però diuen que pot arribar a durar tres anys.
Maleir, censurar, regular. La batlessa d’es Castell, en un mal dia, suggeria prohibir el darrer llibre de García Márquez en nom de la dignitat de la dona. Tothom té un mal dia, i tampoc no cal fer sang.
Putes de luxe, que bé que sóna!
Hauriem de poder tastar aquests jocs i aquestes plaers reservats a butxaques de BMW's, hauriem de saber què es fan entremans, llengües i cuixes de tan adorables i ben pagades dones.
Hauriem de provar-ho.
Demanam almoïnes?