Belle de nuit

Escrit per Ignasi Mascaró | 9 Abr, 2006

    Tenc un amic que no fa molt em va confessar la seva afecció esporàdica per les prostitutes de luxe; va insistir en la modalidat, de luxe. Serveis força cars, segons sembla, però molt satisfactoris. Em va sorprendre, no li coneixia aquestes ocupacions de l'esperit, sí d'altres, intel.lectualment força fecundes i sense preservatiu, ni mental ni de goma. És fadrí, i diria que prou dotat per a les relacions socials. Per tant, res de tòpics d’homes recocolits a la recerca de l'únic sexe que poden trobar. Un caprici, com el d'un gran reserva en dia d'aniversari: si hi entens, si el pots pagar.


    Parlar a favor de la prostitució no sol tenir més defensa que la que diu que es tracta de naturalitzar el que hi ha, solen dir-ho els qui abominen de la pràctica però es veuen incapaços de la seva erradicació: no hi ha forma de negar els fets, aleshores regulem-los. Comencem per la higiene urbana, fora putes enmig del carrer! I Bé, però les putes hi seran igualment, a un tercer pis mal vestit i greixós, d’escala empinada i balconada amb ramells, carrer estret, barri pudent, roba estesa i accents estrangers. I ella mal pintada i mala vida, monuments a l’horterada professional, i fins i tot és possible que objecte literari dels qui s’ho miren de lluny: els bukowskis pata negra no escriuen, o escriuen malament.

    Un món sòrdid, segons diuen, un món que no conec, com tants d’ altres que em són estranys. Periodes vitals de promiscuïtat festiva no em van dur mai a la carícia pagada, ni tan sols quan era un jovenet i foradava un taulell; no sé molt bé per què; ho deixarem aquí. Només sé que hi existeix l’esclavitud, però hi existeix la llibertat. I aquesta és la qüestió, que per a molts és insuportable la banalitat amb què una dona – o un home- pot vendre lliurament sexe, sense que una feminista la vulgui salvar d’ella mateixa. No veig com i perquè ho hem d’ impedir.I aquest és el punt, no els controls sanitaris i fiscals.

    “Tratado de ateología”, del francès Michel Onfray és un pamflet ateista. Dic plamflet no en demèrit del contingut, que em sembla interessant, sinó en referència a una certa simplicitat en la forma, idees superficialment presentades, contundència aquí i allà amb to de crida a la revolta. Parla el francès d’un “cristianisme ateu”, fent referència a valors cristians que molt profundament han impregnat les societats occidentals, s’entén que s’hi refereix com a valors dels quals caldria desprendre’ns; i quan esperes que en farà la llista, quan suposes que convocarà el Gran Friedrich, la follia penetrant i violenta de Nietzsche, no!, només una insinuació: la compassió…Sí, era Friedrich, la compassió cristiana dels qui tenen l’ànima d’esclaus, i tot allò que ja heu llegit, esper. Què té Michel d’Onfray contra la compassió? No ho explica.

    Però n’hi a més, monsieur d’Onfray. La prostitució, per exemple. Si hi una herència cristiana, amb déu o sense déu, amb esglèsies o sense, és la cultura del cos: per què ha d’esser més rebutjable vendre sexe que vendre el cos sencer amb un treball d’esclau beneït amb un contracte laboral? Per què hem suposat que les prostitutes ho són sempre forçades?

    Explotació sexual, degradació…, és clar! I tant! Com tota altra explotació laboral, però no més! Si és que no hi afegim un plus de degradació de remotes arrels religioses i àmpliament compartides en la geografia de les religions.

    Fixa-t’hi, germà, mai no havíem aviciat tant el cos, ben alimentat i ben vestit, ben vigilat per la corporació de metges, atent a malaties existents i d’altres d’inventades, cosmètics contra la mort, decoració contra la decadència, un iogurt i molta d’aigua, dos litres d’aigua, i no fumis, camina, camina molt. Ajuda’t a tu mateix, i si no t’ajudes t’ajudaré jo, te començaré a prohibir coses, has de viure molts d’anys. Contra la mort sensualitat universal, viscuda i publicitada, adolescència turgent, infància quasi erotitzada. Tot açò tenim…, però vendre sexe és una altra cosa. I es pot fer lliurament, entre persones adultes. Sexe amb amor és més complet? Oh, i tant! No és la vida eterna, ben cert, però diuen que pot arribar a durar tres anys.

    Maleir, censurar, regular. La batlessa d’es Castell, en un mal dia, suggeria prohibir el darrer llibre de García Márquez en nom de la dignitat de la dona. Tothom té un mal dia, i tampoc no cal fer sang.


6 comentaris i 0 retroenllaços

    Escrit per carc 10 Abr 2006, 15:10

    Putes de luxe, que bé que sóna!
    Hauriem de poder tastar aquests jocs i aquestes plaers reservats a butxaques de BMW's, hauriem de saber què es fan entremans, llengües i cuixes de tan adorables i ben pagades dones.
    Hauriem de provar-ho.
    Demanam almoïnes?

    Escrit per pio 11 Abr 2006, 20:07

    Puta de luxe, per gent de diners.
    Puta viciosa, per a viciosos.
    Puta alegra, per els alegres.
    Puta educada, per gent educada.
    Quina sort que en hi hagi de moltes castes, com homes i dones en el mon.
    I...no son necesàries pels que no les necessiten o no les desitgen, d'aquets ben pocs, per molt que no les hagin provat. Cabrons de la moral que ens han fotut!

    Escrit per ex-executiu 13 Abr 2006, 01:21

    Una temporada vaig jugar als executius amb vol transatlàntic mensual inclòs, i et puc assegurar que en aquest món dels executius de jet-lag les que tenien més problemes de llibertat sexual no eren les putes, érem els executius que no teníem ganes d'anar de putes.

    Me'n record que en un dels viatges en que més me va costar esquivar les putes quan jo em negava a anar-hi la resta d'executius em deia: -Venga Pep, Som un equip no?

    Jo pens que en aquest casos els executius puteros,que són la majoria,estan interessadíssims en que vagis amb ells per tal que passis a formar part del cercle de silenci i confiança.
    La veritat és que quan ets un executiu no-putero t'acaba agafant certa mala consciència d'anar aigualint la festa als altres.

    Una vegada després d’haver dit cent vegades que no m’interessaven les putes me van dur a pescar a Bocapaila(www.bocapaila.com), un paradís pels executius aficionats a la pesca. Per motius de treball vam arribar amb un dia de retràs i a l’hora de dinar hi havia unes dones que feien tallar la respiració a qualsevol. Me’n record que el propietari del negoci ens explicava que els americans es gastaven autèntiques fortunes per anar a pescar en aquell paradís on, per cert, pescaven amb hams sense rebava i al final havies de tornar a tirar el peix al llac . En aquell viatge jo havia dit cent vegades que no m’interessaven les putes i vaig caure de l’ase en demanar-li al propietari de l’establiment si les al·lotes que hi havia a la taula del costat també eren pescadores. Ell va somriure i em va dir:- Sí, pescadores, però d’una altra casta de peix. Eren les putes que el notari que havia donat fe d’un important negoci que acabàvem de signar havia fet dur a Bocapaila per celebrar-ho. He de confessar que don gràcies a Déu que hem fes arribar amb un dia de retràs al paradís, perquè francament, aquelles al·lotes estaven tan i tan bones, que no sé com hagués pogut acabar allò.

    A Bocapaila es va donar una altra anècdota digna de menció. Un dels executius va comentar que li agradaria casar-se però es lamentava de no poder-ho fer per por al posterior divorci on segons la llei espanyola la dona s’acabaria quedant amb els nins i el patrimoni. Un executiu mexicà li contestà, i començà a lamentar-se durant una llarga estona que a Mèxic succeïa el mateix, si et divorciaves la dona es quedava amb els nins i la pasta. Després que el mexicà ploràs durant una llarga estona per la seva disort tots estàvem commoguts, però al final el mexicà va dir:-“Bé, nosaltres tenim una solució que vosaltres no teniu:Comprar al jutge!. Jo em pensava que en aquest país meu hi havien límits fins que em vaig divorciar de la bruixa de la meva dona!”.

    Escrit per Ignasi 13 Abr 2006, 12:55

    Ben sucosa la teva confessió, amic former-High Executive. Anècdotes com la teva també n'he sentides a contar d'empresaris locals que no saben parlar en castellà, però si l'italià de fira-dinaret-i casa de putes; o barra americana, que és un mirar lasciu preludi de solitaris vulcànics.També em consten els polítics autonomistes fora casa.

    M'ha agradat l'expressió "hams sense rebava", metafòricament aplicable a tantes coses! no ho trobes?

    Escrit per lluna 15 Abr 2006, 00:27

    Vendre sexe, crec que sí, vivim en una societat que tot té un preu, només depèn de la teva possibilitat de pagar-lo.
    Fa uns anys vaig viatjar a Cuba, una qüestió sentimental i d'arrels, part de la meva família és cubana, i acompanyada, cap mena de turisme sexual. I allà vaig veure, sense vels ni embolcalls, comerç sexual. Com a observadora, podies adonar-te que tothom estava al teu abast, només depenia de la teva capacitat adquisitiva.
    I la veritat, pens que la majoria de la gent no venia sexe per necessitat, en aquells moments la situació no era insostenible. Podies veure gent venent-se per un bon sopar ( en un lloc on, com a cubans, no tenien accés), per roba, per una estada en un establiment de luxe,.....i en el fons, per damunt d'altres coses, per calidesa, per ritme, per una concepció del sexe i del propi cos molt diferent a la nostra.

    Escrit per charleslaugton 22 Abr 2006, 20:20

    Una idea,

    -Ja se que sempre pix defora d´es test
    o que us estimariau més que no visitàs
    La pàgina illencs.
    Que no som una convidat
    Ben vist, vaja.-
    No voldria aigualir la festa illenca
    Però que no trobau que un bon
    logo per la temporada turística 2007
    (Ja és massa tard per la 2006)
    Seria un home amb una ¿bona? fava
    De la qual li penjàs un cistell amb fruita.
    Ho dic per allò del comentari aquest dels executius-puteros, que són la majoria.
    d'empresaris locals .....de fira-dinaret-i casa de putes;

    ara sortirà el sacrista comunista a frotra el crit el cel

Deixa el teu comentari








 authimage