Són ells, els descreguts
Escrit per Ignasi Mascaró | 15 Nov, 2005- I quan hi pens, com ha canviat tot açò des de la mort del General, a qui seguirem menyspreant fins a la mort, n'hi ha una que em causa impacte: com el nostre país ha canviat i ha passat d'esser un país catòlic a ser un país de descreguts.
Vindrà el sociòleg i ressenyarà fotogràficament la societat: natalitat als mínims amb un fill dins la vitrina, divorcis, estudis superiors, elles que s'ha alliberat i han accedit amb igualtat de drets; ella, nascuda mascle, que es podrà casar, etc.
Trenta anys, amb l'esperança que el Generalísimo sigui a l'infern, preguem. Ell, venjatiu, cruel, amb els vencedors i amb els seus fills; ell, que es deia cristià, i va omplir la terra cremada de monuments i estàtues eqüestres, magnificant una alçada humana que mai no va tenir. No cal seguir, que no sembli que el menyspreu que invocava amaga l'odi, no, odi no, no se'l mereix. L'odi podreix, i l'inopinanter és un exemplar de sapiens mitjanamet feliç, pobret.
I quan hi pens, en el trànsit de llavors ençà, una de les coses que més m'impressionen ,en veure un país de catòlics descreguts, és que són ells, els poderosos, els de dretes, que s'han tornat massivament descreguts. Només ho puc dir en termes de filosofia política del s. XIX: és la dreta la que ja no necessita la religió com a instrument de dominació, conformitat i obediència, tenen mitjans millors i més eficaços. La seva descreença és evident: algú creu seriosament que els dirigents de la dreta espanyola són catòlics mitjanament complidors, convençuts, piadosos...? en coneixeu algun aprop vostre? Ho són els representats del poder econòmic? No, ni ells ni els seus fills. Tan se val que es casin a l'Escorial vestits de pontifical, no hi creuen, no necessiten creure.
La religió és consol, de fet, ha estat un dels placebos més potents, però ara n'hi ha d'altres més eficaços; el poble està entringut, tecnologia, xarxes virtuals, un viatget i una hipoteca a 30 anys. La religió gestiona la por, però ara la por es gestiona d'altres maneres. La gestió de la por ho és tot: qui crea la por és el mateix que diu que té la solució, i t'ensenya el camí. El qui t'ensenya (ensenyava) el camí a la renúncia en nom de retribucions celestials: per ja no hi ha paradisos. La por crea ciutadans obedients. Michael Moor (Bowling for Columbine) , tot i fer un pamflet, açò ho va veure molt bé. La seqüència de fantasmes és coneguda. Tot és una llista de fantasmes.
No crec seriosament que la dreta estigui preocupada per les classes de religió, no hi està, no necessita les classes de religió, sí que necessita un aliat mediàtic, darrerament aixecat en peu de guerra. Un aliat que representa "la religió de l'amor" -els agrada dir- . La dreta no té por, els poderosos no tenen por, de què n'han de tenir? d'una revolta? No, el poble està entretingut amb hipoteques a 35 anys (l'hem allargada 5 anys) i un piset molt mono, i quan té por se'n va a votar.
Mira per on, és la dreta que ha mort la idea de Déu, no són ni descamisats ni milicians, aquesta vegada.
com deien en aquell temps "la mejor iglesia iluminada es la quemada"....