L'antropòloga bèstia (i el Manifest Comunista)

Escrit per Ignasi Mascaró | 25 Ago, 2006

    1.Documental a les 3.30, i no era de nyus ni cocodrils a l'aguait. Una antropòloga, camisa caqui de dotze butxaques com-déu-mana, tribu primitiva entre cometes, ritual de sacrifici d'un animal domèstic (vulgarment matances: què seria d'un antropòleg sense parlar de rituals, de moments màgics…?). Estirem la sintaxi: a un cert moment de l’escena sacrificial l'antropòloga s'escarrufa davant la matança, ganivetades, sang…mira la càmera i diu: "Uf, crec que m’hauré de replantejar això de menjar carn". Devia pensar la laureada universitària que la carn penja dels arbres, o una cosa així.


    2.En diuen granja de pollastres, però són camps de concentració, o millor, camps d’extermini (Vernichtungslager, us sonarà). L’antropòloga, una mica bleda, faria piulos d’esgarrifança.

    3.Documental a les 3.30, i no era de guepards i gazeles Thompson. No, la pesca de la tonyina. L’empesquen, l’esgoten, i amb gran esforç la pugen a bord, mentre l’animalot de 90 kgrs. es remou retorçut, salta, cops de cua…però no crida; per sort els peixos, la majoria, no emeten sons, i els podem matar sense emoció.

    4a.Dues notícies germanes a la mateixa illa de la Quatrinèsia: els vesins del carrer Sant Cristòfol (Ciutadella, Menorca, UE) protesten per la proliferació de coloms que embruten arreu, patis i terrasses…Protesten davant la incúria de l’ajuntament que no els mata (perdó: no els sacrifica), de forma eficaç; carrer sant Cristòfol, casc antic, ple d’història….

    4b.L’ajuntament d’Es Mercadal (Menorca, UE) decideix matar (perdó: abatre) a cop de canó unes quantes cabres que, vivint a lloure, visiten cases i xalets d’urbanitzacions de l’entorn: protesta política, crítica dels ecologistes locals…: que es podria haver fet d’una altra manera, que potser no calia matar-les…Mesquinetes, les cabres.

    5.Hi ha una moixada pel barri, moixos i moixets (gats i gatets, per als cosins continentals) abandonats per la sueca (una dona molt compassiva) que els ha mantingut quinze dies de vacances, i molts altres, orfes ja d’antic. I què fan? entren al pati, caguen, graten ramells, petites destrosses: què faig? No sé què faci, interrogativa indirecta en subjuntiu.

    6. Directiva 91/628/CEE, de 19-11-1991, sobre la protección de los animales durante el transporte y que modifica las Directivas etc.etc. ) que contempla:los intervalos de suministro de agua (…) , la densidad de carga y el tiempo de viaje y de descanso (…), de un techo de protección, un lecho de paja( …) la presencia de aberturas laterales a fin de que exista una ventilación adecuada…

    Un tracte humà camí de la matança, mariconades de la UE. Incapaç, en canvi, d’elaborar una normativa comú sobre immigració, per exemple. De música ambiental en el transport no diu res, quina sort que tenen alguns animals! Jo me’n vaig, que m’esborrin.

    *

    (Publicat avui mateix, dia de san José de Calasanz, a “Es Carrer de Menorca”, aquí, però, amb un afegitó):

    Diumenge passat el dia naixia indecís, i en fer-se la llum va desempatar amb quatre gotes, un dia lleig. Vaig asseure’m i vaig (re)llegir el Manifiesto Comunista (l’assassí –diuen- sempre torna a l’escenari del crim). Un text de 45 pags. fora introduccions i pròlegs (en l’ed. de Paco Fernández Buey, 1997). Quan el fantasma que recorre Europa ha quedat enrrerra, al paràgraf intitolat El socialismo conservador y burgués, Marx-Engels escriuen:

    Una parte de la burguesía desea aliviar los males sociales con el fin de consolidar la sociedad burguesa.

    A esta categoría pertenencen los economistas, los filántropos, los humanitarios, los organizadores de la beneficencia, los protectores de animales, los reformadores domésticos…

    Què interessant! “los protectores de animales” inclosos en la fauna petitburgesa, escrit el 1847. En arribar a ¡Proletarios de todos lo países, uníos! havia sortit el sol, sense adonar-me'n m'havia ajonollat (el manifest a la mà l'esquerra, i amb la dreta una espelma), i el fantasma (el fantasma de la pluja) s’havia esvaït no sabem com.

15 comentaris i 0 retroenllaços

    Escrit per Ramon Cavaller 26 Ago 2006, 11:18

    Estic fent maletes per partir demà cap a Mallorca. Faré un bot a Menorca. A veure si ens veim.
    Enhorabona per la pàgina d'Illencs que freqûentaré en el futur.
    Fins prest. Ramon

    Escrit per Xavier Pardo 31 Ago 2006, 13:02

    Ignasi,

    "De rodillas" esteim -sovint- tants i tants; i en "decúbito prono", mentres els d'a dalt ens subordinen als d'abaix com nosaltres que surem (afortunats!), i degraden als de més abaix capbussats en els "sòtans" d'arreu del món. I és que aquells ja no li tenen massa por al "fantasma" que diu el "Manifest" per antonomàsia, el més bell i breu evangeli d'esperança laica que mai s'ha escrit.

    El desesper: A aquestes alçades ja es veu clarament que la substitució d'aquell "fantasma" fracasat no són ni els economistes, ni els humanistes, ni les societats protectores d'animals -que deia el nostre avi i savi tedesc-; però tampoc arreclaran el mal social ni els psicopedagogs, ni els "engagées" a "fidelitats eclesiàstiques conflictives".

    L'esperança: arriben els primers raïms de teulada, i ens esperen al·lots amb els llibres nous. "¡Venceremos¡"

    "Pardus"
    31.08.06

    Escrit per Jordi 01 Set 2006, 13:42

    M'acab de llegir aquest relat, que m'ha deixat intrigat tant o més com els demés, i és que encara no he acabat d'entendre la finalitat del mateix. Si bé pareix que al principi crítiques els maltractes als animals, al final pareix com si diguis que aquests també pertanyen al alt "standing" social.

    Escrit per Ignasi 01 Set 2006, 23:38

    Ben d'acord, amic Jordi.
    Un article no sempre defensa una idea, una tesi. A vegades el pobre escrivent simplement és capaç de crear turbulència (tu en dius intriga); aquí mostrant les mil contradiccions de la nostra relació amb els animals, plena de conductes hipòcrites.

    Una qüestió de principi: quina mida ha de tenir un animal per poder ser assassinat amb el consens de la Civilització Occidental? A quin nivell de l'escala evolutiva ha d'estar situat per poder ser objecte de drets?

    Jo no tenc la solució.

    I mentres ens ho pensam, decidirem almenys que sí, que els seguirem matant, però amb el mínim sofriment: sí senyor, una gran passa, de la forca a la triple injecció;però açò no resol el problema.

    La cita final de Marx-Engels és poc més que una "boutade", no ens posem seriosos.

    Escrit per manel 10 Set 2006, 04:07

    Quina relació hem de tenir els humans amb els nostres 'germans' animals?, fins a on el respecte o l'explotació? Fins a on la hipocresia de menjar carn però no voler ser conscient de la matança?
    Som veritablement animals en els nostres actes; superiors, racionals, però actuam com tota espècie: defensam el territori, mos procuram el
    sustent, predam tot el que podem i eliminam qualsevol espècie que mos faci ombra o amenaci. Per ser autènticament humans el primer és conèixer i reconèixer el nostro costat animal.

    Escrit per F. Xavier Pardo 10 Set 2006, 12:38

    ¿S'haurà d'incloure en els continguts mínims i comuns de l'educació escolar conceptes tan bàsics com que no és possible comprendre
    la nostra naturalesa com a espècie

    ni entendre el procés de
    formació de la humanitat

    sense comptar amb que hem sigut i som una
    espècie omnívora

    que ha desenvolupat culturalment alló que en 1985 escrivia Marvin Harris, "Bueno para comer" ("pero que antes hay que depredar") ?.

    Sigui dit això sense massa confiànça en que si es fessi el que em demano a dalt serveixi per a algo...

    I als "delicats esprits" que pretenguin presentar les berenetes de cuixot amb pa com una faceta d'un determinat "holocaust", a més de no invitar-los mai a anar de "tapas", els hi demanaré que mentres continuin creant "lobbys" privats no emprin antibiòtics -repeteixo, antibiòtics- si els obtenen per la via de la Seguritat Social pública, que sostenc amb els meus impostos.

    Pardus

    Escrit per PARDUS 12 Set 2006, 09:01

    A LA CONSIDERACIÓ DELS "BLOQUISTES" I DE LES "BLOQUISTES" D'AQUEST "ET INOPINANTER"

    1. "Entre la primera bacteria y Shakespeare, algo ha tenido que ocurrir"

    2. "¿Con qué cara me presento ante las almas de todos los pollos (y gallinas) que me he comido?"

    (Pensamientos sobre la incertidumbre, extraídos de "Si la naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la la pregunta?", Jorge Wagensberg, 2002)

    Escrit per Ignasi 12 Set 2006, 11:32

    La pregunta és: ET QUID DEUS ANTE CREATIONEM FACIEBAT? "I què feia Déu abans de la Creació?"
    Una bona pregunta per a un alumne de 3er. d'ESO.

    Escrit per PARDUS 12 Set 2006, 18:32

    Ignatius,

    En un moment de arravatat creacionisme que tingués, François Jacob -amb permís de Alfred Einstein- ens respondria que abans de la creació Déu estava jugant-se l'atzar amb els daus. En altres moments tots dos (i Spinoza, i Oró, i Sagan...) ens haguessin dit que la clàssica pregunta que ens recordes, és una bona pregunta per a la retòrica i per a la religió, però és una falsa pregunta per a la ciència.

    És així què és?

    Pardus
    12.09.06

    Escrit per Lluís S. 12 Set 2006, 18:59

    Pardus, qui siguis, te'l prens massa en sèrio al Masca, no veus que és un intel.lectual gamberret!

    Escrit per PARDUS 12 Set 2006, 19:13

    EP....! LAPSUS!

    Ignatius,

    En un moment de arravatat creacionisme que tingués, François Jacob -amb permís de Albert Einstein- ens respondria que abans de la creació Déu estava jugant-se l'atzar amb els daus. En altres moments tots dos (i Spinoza, i Oró, i Sagan...) ens haguessin dit que la clàssica pregunta que ens recordes, és una bona pregunta per a la retòrica i per a la religió, però és una falsa pregunta per a la ciència.

    És així què és?

    Pardus
    12.09.06

    Escrit per "Pardus Quisiguis 13 Set 2006, 12:28

    Lluís S.,

    A en "Masca" fa trenta anys que me'l prenc molt seriosament. Per això (i més coses), conreem senders d'ironia (com els que solquen aquest blog) en els que jo intento estar a la seva alçada.

    Cordialment.

    "Saverius Pardus Quisiguis"
    13.09.06

    Escrit per Bernat 14 Set 2006, 15:22

    Xavier, todos los gatos son Pardos. I segons a on, comestibles!

    Escrit per manel 15 Set 2006, 04:11

    i si deixéssim déu de banda i fóssim un poc més seriosos?

    Escrit per victoria 09 Nov 2006, 23:05

    Reprenc el meu article escrit publicat en el fil "la societat adolescent", a propòsit del que en aquest fil s'està diguent.
    La qüestió que n'Ignaci inicia em serveix com a excusa per continuar insistint en la necessitat de recòrrer a la ciència exacta (en aquest cas és una qüestió de números, però molt, molt sencilla).
    Si bé la filosofia va donar lloc a totes les ciències, convé ara, centrar-nos en l'avui i l'ara, dissertacions sobre la naturalesa animal de les persones apart (cosa que ens situaria en la consideració de simples depredadors.

    Durant la prehistòria els primitius s'alimentaven bàsicament de carn animal. La caça abundava i els humans eren poquets...encara.

    Actualment, en les societats "civilitzades" la carn i per suposat també els peixos són un component força gros de la nostra dieta. Conseqüència: els estadounidencs gasten el doble de diners (eixa entelèquia del capitalisme)en dietes d'aprimament que en menjar. D'altra part, la dieta dels països no desenvolupats consisteix bàsicament en diferents cereals.

    Possible explicació d'aquestes preferències: hom no elegeix. Altra explicació: amb el gra que consumeix una vedella en la seva vida fins que és morta es podrien alimentar 6 ó 7 vegades més persones.

    Dels 6300 milions de persones que vivim actualment al planeta, només uns 700 menjem carn de la forma habitual (que tots coneguem, la resta no la tasta/la tasta ben poc).

    Hi ha moltes raons que ens han de fer concloure que els recursos cal planificar-los. Per suposat, la nostra relació amb els animals i amb la resta d’humans hauria de impregnar-se de consideracions ètiques. Però tot i la importancia de dotar de valors com per exemple no infligir dolor gratuït als èssers vius que són capaços de sentir-lo (aquells dotats d’un sistema nerviós), hauriem de preguntar-nos sobre la sostenibilitat de cadascun dels postres actes. Però sostenibilitat real, sense falàcies.
    Reduirem l’assumpte a la voluntat de respondre honestament a una pregunta: és sostenible el fet de què menys d’una sisena part de la humanitat tinguen problemes de salud per sobrepés i que tota la resta de gent pateixi malnutrició?
    Cal planificar, per suposat. Els terminis que el sistema capitalista aten són a 3, 6, ó 12 mesos, com a molt, que és el que necessiten els inversors de les grans empreses per rebre beneficis. Cap política sensata té prou temps per desenvolupar-se en eixe temps. Planificar vol dir fer una relació realista i transparent dels "inventaris" econòmics i humans al llarg termini i dissenyar polítques justes i duradores per als qui venen darrere, qui damunt ens hauran de governar.

Deixa el teu comentari








 authimage