Aquests dies una revista electrònica dedicada a la traducció celebra el seu num.100, és una publicació on line que no he abandonat, entre tants productes efímers que circulen, que neixen, naufraguen i moren, o que abandones, perquè el dia només té 1440 minuts. Puntoycoma (http://ec.europa.eu/translation/bulletins/puntoycoma/) va néixer com el butlletí del servei de traductors d'espanyol de la Unió Europea, dit així no sembla molt prometedor, pensareu: un producte de buròcrates!, però us assegur que la revista té força interès, 15 anys d'existència, 100 nombres: corals gratulacions.

Traduir, diuen, és potser el segon ofici més vell del món, un art, una téchne, que ben sovint és notícia per les condicions precàries del professional; pensarem aquí en la traducció literària, ocupació solitària i mal retribuïda, indignament anònima, maltractada per l’editor voraç. No és però el cas d’avui, l’Europa de les llengües exigeix professionals que s’enfronten cada dia a problemes nous, el traductor de la UE no és el retaule entre noble i ascètic d’un home amb un diccionari al costat i posat de monjo benedictí, són equips que s’ocupen de problemes terminològics, de l’economia, del dret, de l’agricultura, que treballen en una selva de normes, glossaris, terminologies parcialment establertes, es reuneixen, fan congressos…I fan propostes de traducció, : com traduirem basic research, intellectual property, humanitarian war, roadmap…? Veiem-ne un exemple:

¿Destrucción masiva o exterminio?

La expresión weapons of mass destruction empezó a usarse en la prensa británica a finales de 1937 para referirse al bombardeo aéreo de ciudades en la guerra civil española. Durante la guerra fría, las weapons of mass destruction aludían exclusivamente a las armas nucleares. El significado actual, que incluye también las armas químicas y biológicas, tiene su origen en el texto de la Resolución 687 (1991) del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas, de 3 de abril de 1991 (Iraq-Kuwait).

De acuerdo con Eduardo P. Kragelund, del Servicio Español de la agencia Reuters⁴, la traducción literal «armas de destrucción masiva», en lugar de «armas de exterminio», es inapropiada y cuanto menos confusa. En efecto, las definiciones de «exterminar» en el DRAE y el María Moliner (acabar del todo con algo; desolar, devastar por fuerza de armas; aniquilar o devastar un sitio habitado...) abonarían, en este caso, la correspondencia mass destruction = exterminio -y no «exterminio masivo», como se lee a veces en los medios de comunicación, dado que todo exterminio es masivo-. Pero a estas alturas, doce años después de la Resolución 687 y después de la saturación de los últimos meses, abogar ahora por una traducción más apropiada sería predicar en el desierto; y más teniendo en cuenta que el español evoluciona en un sistema más amplio, el de las lenguas románicas, que se nutre en su conjunto directamente del inglés: FR: armes de destruction massive, IT: armi di distruzione di massa, CA: armes de destrucció massiva...

Dicho sea de paso, un efecto colateral de la guerra de Iraq ha sido acabar definitivamente con el término oficial español en las resoluciones de las Naciones Unidas: «armas de destrucción en masa».

(una col.laboració d’ Amadeu Solà, Parlamento Europeo)

Puntoycoma, que coordina Luís González, no és una revista teòrica, ni una publicació oficial, és una revista que planteja problemes (prou expressiu “cabos sueltos”, una secció), bàsicament lingüístics, debaten el que fan, perquè aquesta traducció i no una altra, tot en un to no gens professoral, “no somos lingüistas” diuen ells, però del seu rigor en podrien aprendre molts funcionaris de la llengua. Una revista seriosa i no gens encarcarada, una refrescant combinació de rigor i seriosa informalitat (com diré en català ‘desenfado’?), notes d’ironia i abundosa informació. Hi trobareu notes editorials, ressenyes, comentaris…

El lector (masculí inclusiu) pot trobar un índex de temes, i veurà que una qüestió recurrent són els topònims, una qüestió quasi mai innocent, molts menys a un club de països on cadascú defensa les fronteres nominals amb fervor nacionalista; del darrer num. que comentam, em permet recomanar l’article de Miquel Vidal, Traducir (o no) los topónimos (p. 57), planteja molt bé la qüestió des d’una òptica de traductor internacional; en fi, eixamplar l’òptica de la realitat, d’açò es tractava. I el qui en vulgui saber més també hi trobarà –i es sorprendrà- un glossari de falsos amics espanyol/portuguès.

Qüestions lingüístiques, però també polítiques, inevitablement. Al nombre centenari, i no és la primera vegada, els autors es refereixen al domini absolut (i il.legal!, de l’anglès, de normes sí que en saben) com a llengua de treball de la UE. Més enllà de la retòrica de la pròpia institució europea sobre multilingüisme. I citant a Umberto Eco s’hi diu “La lengua de Europa és la traducción”, que traduït en llatí seria: Europae lingua translatio.