Paraules amb floridura
Escrit per Ignasi Mascaró | 5 Feb, 2007Conta la història o la llegenda que un dia Tolkien passejant va veure un làpida escrita en una llengua que li era desconeguda, Adeiladwyd 1887, però va sentir que era la llengua més bella que mai havia vist. Així ho conta l'autor del "Senyor dels anells", i afegeix que fou "a revelation of beauty, it pierced my linguistic heart” una revelació de bellesa que traspassà el cor".
Ja sap el lector que la construcció de l’univers de Tolkien inclou la creació d’un parell de llengües, elvish, quenya, etc. La làpida, val a dir-ho, estava escrita en gal·lès, i simplement deia: “Fou construït en 1887”. En l’aventura estètica Tolkien fou seduït per la llengua finesa, després pel grec, buscava l’encís dels mots.
Fa uns mesos la llengua castellana va fer un exercici que altres llengües ja han fet, triar “la palabra más bella de la lengua española”; per internet els lectors podien participar, proposar una paraula i defensar-la; 41.022 internautes de tot el món van enviar 7.130 termes…jo mateix hi vaig participar, i la meva va tenir un altre advocat, un senyor de Valladolid, un èxit, dos senyors i una paraula. Diria, però, que el que havia de ser un joc va ser un petit fracàs, tal com ho veig:
Un cert desencís, perquè els jugadors van fer un exercici massa controlat, en sortí guanyadora la paraula AMOR, és a dir, una cursileria. Els convocants -una mena de taller d’escriptors- encoratjaven els participants a proposar formes belles, pel significat, per la seqüència fònica, o per ambdues coses. Però el segon cas és sempre irresistible. A la llista dels finalistes hi abunden els bons sentiments: abrazo, alegria, azul, belleza, beso, libertad, nostalgia, familia, esperanza, paz, solidaridad, cariño, perdón, primavera…Ni hi manquen tampoc els habituals de la poesia més tòpicament lírica: crepúsculo. ilusión, jazmín, serenidad, armonía,silencio, felicidad, sueño, susurro, ternura, luz, rocío, azahar, amapola…
Ben curiós, pràcticament només sustantius; ni verbs, ni adjectius, ni adverbis (podria haver-hi: mientrastanto, todavía, lánguidamente,…) Un exercici fallit, absolutament, que és un adverbi. La seducció per la forma bella és difícil de dissociar del sentit, però ocorre; diria, per exemple, que ‘floridura’ és una bella paraula, llàstima el que significa! Però més fàcil és quan la tira fònica no té significat, per exemple molts noms propis. Aquí sí, triam però generalment sotmesos a la tradició, o a les modes, ningú, o ben pocs, s’inventen un nom.
Ho han fet en anglès (British Council, 2004); en una enquesta sortí la paraula: Mother, “ is the most beautiful word in the English language,” seguien Passion Smile Love Eternity Fantastic Destiny Freedom Liberty> Tranquillity…
Una enquesta conduïda pel Goethe Institut va donar com a guanyadora: Herbstzeitlose, el nom d’una planta autumnal, seguien:Wolkenkratzer (gratacel), nochmal (encara), unlängst (fa poc), viellleicht (tal vegada), Habseligkeit (estris), Zweisamkeit, aquesta darrera defensada per una catalana, (Maria T.Soler, que en l’elogi del mot lamenta la inexistència de la paraula en català.)
Per a un lingüista la bellesa de la forma és un tema apassionant en si mateix, que a més planteja algunes qüestions força suggerents:
1. Existeixen universals de l’eufonia? paraules, síl.labes, seqüències de sons agradables a l’orella universal?
2.Canvia el “plaer dels sons” al llarg del temps? El que era dolç i suau al segle I A.D. és ara aspre i desencertat?
(Monea, Medusa: potser amb els colors no hi ha, en efecte, qüestions de filtre perceptiu, sinó culturals, però, en conseqüència, canviants, històricament i biogràficament. Els noms dels colors és un tema clàssic).
.Canvien les paraules en una determinada direcció? per què ho fan en una direcció i no en una altra?
4. El que sona bé a un àrab potser no ho fa amb un occidental: a les “Mil i una nit” apareix la bella esclava “Zumurrud” (que vol dir Maragda/esmeralda, i apareix també a la selecció de Pasolini), i no diríeu que és un bell nom, o potser sí? qui pot dictar sobre la bellesa?
En qualsevol cas, la bellesa dels mots no sempre és un joc innocent. Els grans creadors de paraules són els publicitaris: bellesa i eficàcia; producte, nom, i mercat globalitzat. A ells sí els interessa la forma global, perquè la marca s’ha de vendre per tot el món. En parlarem un altre dia.
Més d’una vegada he emprat l’expressió “el plaer salvatge pel so de les paraules”, “the wild pleasure for sounds”, original del lingüista Roman Jakobson. L’altre dia, la dolça pianista Luba Klétsova, ucraïnesa resident de temps entre nosaltres, me’n donà la versió original: sonava…, què us diré…, gimsacòfic.
Mestre,
En castellà m'agrada molt "ensueño", que també és una mica cursi, però la reina de les paraules és la que pos a continuació --i com pots veure necessita més espai--. no és gens cursi, ni sona bé ni res de res. Fa mesos que me l'aprenc i ja pronuncii bé la darrera tercera part. Correspon a una vila gal·lesa. I és que com Gal·les no hi res. Els cors d'homes són trists, però el seu rugbi és una meravella. Quan juguen a la gal·lesa, és a dir com a cabres, són un espectacle. Vet aquí la paraula
Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch
És el tercer topònim més llarg del món.