Vivan los liberales
Escrit per Ignasi Mascaró | 24 Nov, 2005- Aquests dies he rebut un manifest que demana més o menys l'exili professional per al professor de Secundària Federico Jiménez Losantos, actualment agitador a la cadena COPE, però no l'he signat, no el signaré.
Tenc força motius per abominar d’un periodisme histèric com el del col.lega FJL; coneixem aquests personatges, racionalment es caracteritzen per una voluntat desesperada no d’informar, sinó d’influir en la política quotidiana dels seus, i quan no els fan cas poden arribar al col.lapse. Formalment ja els coneixem, la seva virulència és extrema, insults, insinuacions, ridiculització de l’adversari. Açò passa a una cadena que té “Ideario”, els altres mitjans, igualment decantats, però gneralment més moderats en les formes, no tenen “Ideario”, tenen llibres d’estil, codis ètics, que generalment s’assemblen molt. No, la COPE té “Ideario”, humanisme cristià, i tot allò.
Vivim encara amb la ficció que els mitjans de comunicació fan una ”funció social”, no, d’açò res, els mitjans són empreses, i l’obligació d’una empresa, totes, és guanyar doblers. Tal vegada eren més honestos al s. XIX, i fins als anys 30 del s. XX, quan sota la capçalera del diari s’hi llegia: “órgano anarcosindicalista”, “diario liberalconservador”, etc. No enganyaven a ningú. Ara abunden els mitjans independents, entre cometes, naturalment.
Ideològicament els liberals tipus FJL, i més aprop Antoni Alemany Dezcallar, (els botifarres pata negra pronuncien Descal.lar) són persones intel.lectualment molt sobèrbies, sempre tenen a la boca l’infravaloració mental i intel.lectual de l’adversari, es creuen tan llestos! La cosa –evitarem la psicologia- té una explicació raonable: és l’única ideologia de fàcil accés que hi queda, amb dos manualets i quatre articles digitals et pots fer un liberal rabiós. I és clar, açò dóna molta seguretat, dipositaris d’un cos argumental sense escletxes, curt i contundent: critiquen l’esquerra ,filla llunyana de filosofies amb Weltanschauung, (ja ho sabeu, un castell de cartes) i ara són ells els únics a tenir catecismes. Després, en el dia dia, les contradiccions se’ls mengen crus: a FJL li revé la passió romano-occidental i un d’aquests dies el veurem a la processó de divendres sant; al mallorquí el perd un elitisme de segona divisió herència de liberal aristocratizant amb efluvis s. XIX.
Tan se val, aquí la qüestió és que no hi ha més frontera a la llibertat d’expressió que el codi penal. Visca la llibertat d’expressió! som conscient que FJL és un personatge que fa mal, enverina l’ambient, contribueix decisivament a un fenomen greu: que la temperatura de la política- sempre molt alta- arribi a escalfar la temperatura del carrer.I malgrat tot, visca la llibertat d’expressió per al liberal FJL; ell, professor de literatura, lletget, i ridiculet, però (partícula adversativa) que digui el vulgui.
La llibertat és cara, és dura. Estic per pensar que vivim a uns dels països amb més alta llibertat d’expressió del món. El problema, tanmateix, no ha estat mai que ho puguis dir, el problema es que te sentin.
La paraula prohibir torna a circular perillosament: prohibir en nom de la salut, prohibir en nom de la protecció a la infància, prohibir en nom de la cohesió social, prohibir per evitar la revolta social...prohibir perquè incita a l’odi. No! girau el dial, canviau de diari, ningú no vos abliga a sentir-lo, a llegir-lo. Prohibir perquè tenim por, sempre la por. La llibertat és cara. Amen.
Hi ha una eina de poder molt poderosa, i és, efectivament, canviar de dial radiofònic, de canal televisiu o de diari o de pàgina web. Això fa més mal que donar publicitat a certs discursos. No hi ha res pitjor per a un agitador que ningú li faci ni punytero cas.