Iacobo Imperante
Escrit per Ignasi Mascaró | 22 Mar, 2007Esglèsia del poble de Sant Lluís (Menorca, Mediterrània Occidental...), escolpit al frontispici: "...Divo Ludovico..." al diví Lluís, regnava el Rei Lluís... Llarga vida al Rei!
No tot és tan sumptuós. És poc probable que les futures generacions recordin qui va fer el dic de Ciutadella, la memòria és curta, i tret que acabi en ignomínia (les catàstrofes es recorden millor) el nom s’esvairà, no serà el dic d’en Jaume Matas, com no sabem de qui és, qui va fer…tanta pedra amb història, alguna d’elles amb controvèrsia. El governant sempre ha volgut sobreviure en pedra. La columna de Trajà, el teatre de Marcel, El Partenó.. de qui? de Pèricles, el governant, o de l’arquitecte? o potser dels esclaus i menestrals que el van aixecar? tan bell, policromat, l’alta cultura, esperit sublim, les arts, la filosofia…La rica Atenes que tenia subjugada d’impostos regions diverses i un centenar d’illes. Us imaginau l’amargor dels presoners que van construir “El Valle de los Caídos”?, ni tan sols podien dir: És una obra d’art!
Perviure en pedra, o amb major semblança en estàtua eqüestre. Però la memòria passa i cal fixar a la paret el nom del ministre, del rei, la reina, el batle, el governador, el virrei… que va inaugurar les obres, que resti aparent a les futures generacions que el dic el va pagar en Matas, el dic d’en Matas, què serà del dic? qui ho sap? es farà, finalment? se l’endurà la ira del mal temps un hivern maleit en vida dels fills dels meus nebots? Quasi no és ni vanitat del món i de la carn, és quasi un joc d’al.lots aquest anar i venir de fotògrafs, de rodes de premsa, de turbo-inauguracions, de doblers vessats a covos per a quelcom que ni aspira a la immortalitat, perquè no és bell, en el millor dels casos només és –diuen, deien- necessari. Que quedi clar qui ho va fer, serà un placa darrera una cortineta, fotos, aplaudiments…O potser un llibre amb un pròleg circumstancial, o dos pròlegs, o un pròleg-presentació-i salutació, tres, perquè eren tres que van pagar el llibre, amb moltes fotos i paper couché, un llibre de gran format, caríssim i que ningú no llegirà.
Un homenatge, doncs, a obrers i esclaus, artistes i artesans, innominats i diversos, que al llarg de la història han construït murades, temples, ponts, camins, catedrals, carreteres, per a la glòria del governant que va durar quatre anys, només quatre, i ja no recordam ni el nom..Jaume.., era Jaume? o era Joana? No, nomia Ramiro, era manobre, i va venir de Cómpeta (Màlaga) fa més de cinquanta anys, un bon oficial. Ara se’n vol tornar, enyorança dels anys, la pàtria són quatre solcs de terra seca a un poble alterós.
Que "El Valle de los Caídos" sigui espantós es una sort. Imagina't la perversió d'haver treballat a "galeres" per a una obra mestra! Quina paradoxa que fos una obra d'art el resultat del que va ser un temps horrible...