Vitex agnus-castus, aloc

Escrit per Ignasi Mascaró | 15 Mai, 2007

    Fa mitj'hora, aquí mateix, a la terra, que tens una estona, atures la màquina i te'n vas a fer un enviat, un missatge, 'un recado, an errand'. I és així que he entrat al super-diskont, dins el poble, un'hora amable, el súper mig buit, faré via...Però ah! allà la música sonava altíssima, mal apostrofada, insolent.


    És la història de sempre, és la meva guerra perduda. Allà baix, aprop de les mortadel.les italianes, mentre triava tomàtigues, el cor s'accelerava, pum-pum-pum, música fortíssima, i espantosa (espantosa és opinable, naturalment i, per tant no és la qüestió), i he explotat davant una parella de mallorquins: que no hi ha dret, que hem d'aprendre a protestar, que aquesta música és una agressió...Aquella bona gent que em miraven amb una careta de, pobre home!

    He trobat l'amo, i l'hi he dit, amb esforços suprems per no resultar mal educat: i ben igual, cara d'espantat, se'n va i baixa la música: ai! quin alè! quin silenci, quina quietud, açò és el cel! Gràcies. Ja ho entenc: sense la música us deu semblar que l'espai comercial és buit, però quan és ple encara la posau més forta, no fos que sentíssim converses humanes, trivials: que els albercocs són verds o que avui, per molt que cridis, no te'n compraré de "chuches".

    En arribar a la caixa, al cap d'una estona, allà hi havia altra vegada la parella de mallorquins, m'han fet una capedeta i un somrís que no sé què volia dir. Tampoc la caixera, en sentir la crònica de la batalla, em sembla que no ha entès res i probablement li he fet pena, fa uns anys hauria dit: tan jove i tan fotut! ara ja no ho pot dir.

    En sortir he pensat, Mascaró, que estaves nerviós? I amb tota calma m'he aturat a refer els meus darrers instants abans de l'assassinat: a l'Institut, amb una col.lega, havíem mirat l'herbari virtual, els noms científics en cursiva..., la pàgina meravellosa de botànica de la UIB: flors, floretes, verd...I abans? no, crec que no estava nerviós, avui encara no he llegit el diari i no tenc idea què ha declarat en José Seguí, coll tort i denteta de conill..

    En fi, amic Jakob, potser ja no som d'aquest món. M'he pegat un pessic torçut i m'he posat en marxa.Uf! Som a casa, posaré un disc de Perico Sambeat, fort, fortíssim, aquella versió en jazz de "Day tripper" dels Beatles, i els vesins que es fotin! sempre he estat molt venjatiu.


14 comentaris i 0 retroenllaços

    Escrit per òliba 15 Mai 2007, 18:02

    "Vitex agnus-castus, aloc"
    Que vol dir?

    Escrit per I.Mascaró 15 Mai 2007, 21:20

    Conten que l'aloc, la bella planta amb un palmell de cinc fulles i flors blaves (o són liles?)s'associa a la castetat. El nominador degué voler que al costat del nom del gènere,"Vitex", l'espècie reproduís la llegenda: el grec 'hagnós' (pur, cast,...) es va llatinitzar en 'agnus' (res a veure amb bèns). El reultat és un triple nom, on 'agnus-castus' volen dir el mateix. Ben original per a una planta ben polida. I no en sé més.

    Escrit per Mari 17 Mai 2007, 11:10

    A lot of women with polycystic ovary syndrome (PCOS) have acne and menstrual disorders. Dr. Nancy Dunne's website lists a number
    of medical studies that show chasteberry (vitex) helps to normalize cycles, and help I got this information from:
    reduce acne.

    Escrit per òliba 17 Mai 2007, 14:34

    Algú que llegeix aquest bloc té "PCOS"?. La Dr. Nancy Dunne en té la solució.

    Escrit per ricard 17 Mai 2007, 15:14

    Així funciona internet. El buscador de un programa que aquesta doctora te al seu ordenador ha trobat la paraula "vitex" al texte del bloc, i automàticament ha introduït el seu missatge propagandístic. "Sa Monea" podría tenir alguna cosa a dir, potser en relació al seu darrer article sobre els paràsits...

    Escrit per Aritja 17 Mai 2007, 17:26

    Smilax aspera.

    És petita i de tija espinosa, però la seva fulla té forma de cor.

    Una abraçada d´amics de bon de veres

    Escrit per Vidalba 17 Mai 2007, 21:43

    Sí, formes cordials que ens fan bona falta, entre tantes espines, mal gènit i humors agres.

    Escrit per escorsana 23 Mai 2007, 02:11

    idò si la música d'un inocent "super" t'ha produit aquest efecte... val més que no t'atraquis per ses discoteques o acabaràs fotent-li el disc del discjockey de torn per un lloc que deu fer bastant de mal, jejeje

    Escrit per òliba 23 Mai 2007, 04:39

    "Escorsana": Un "super" mai n'és d'innocent!

    Escrit per sa monea 23 Mai 2007, 22:29

    Responc a en Ricard, que m'ha citat: el funcionament d'aquests paràsits informàtics, com el de la doctora Nancy Dunne, és semblant al dels paràsits biològics. El seu s'ha instal·lat aquí, però per sort no s'hi reproduirà: no són tan efectius encara!
    Per cert Ignasi, relaxa't un poc, que encara queda molt d'estiu i molta música estrident, per endavant...
    Salut!

    Escrit per "Friedrich E." 24 Mai 2007, 15:11

    Sa monea, ricard, Ignasi...

    En "ricard" ens ha portat de s'enrenou contaminant de n'Ignasi als paràsits de "sa monea".

    Aquesta podria ser una de les virtuts del "blog", lligar les coses, i de vegades fer una bona salsa mental i escrita, ¿no?

    I ja posats, podríem deixar l'enfoc sobre la flora i anar cap a la fauna, de manera que ¿ens hi aboquem un poc amb els pobles, classes, grups, societats i cultures "paràsites" tal que els apatxes o els banquers ?

    NOTA: Podríem prescindir dels frares, no pas per respecte sinó perquè tal vegada és massa fàcil ¿no?

    Escrit per Sa monea 28 Mai 2007, 14:39

    Salut a tothom!
    He de confessar, Friedrich, que no entenc la posició que adopten moltes persones progressistes envers l’església. Sembla que molta gent té por que l’acusin de “progre trasnochado”, com diria cert personatge, si es fica amb els capellans. Potser si que criticar-los és massa fàcil. Tal vegada és cert que fer-ho és com intentar abatre ídols caiguts ja fa molt de temps (en Nietzsche ja va dir tot allò que és podia dir…).
    Però és que, malgrat tot, aquesta institució desprestigiada i abatuda s’embutxaca cada any uns 3.600 milions d’euros a compte de les arques de l’estat, que som tots nosaltres. Aquesta institució, amb la qual ja no val la pena ficar-se, manté uns mitjans de comunicació (COPE, etc) que enganyen i espanten a bona part de la població amb amenaces d’una nova guerra civil, fent tot allò que poden per posar el govern en mans d’una gent que va portar el nostre país pel camí del neoliberalísme econòmic més salvatge i inhumà.
    Jo, personalment, no els deixaré en pau.
    (Ignasi, no era la meva intenció venir a crear polèmica al teu bloc, la culpa de tot la té la Doctora Nancy Dunne...)

    Escrit per I.Mascaró 28 Mai 2007, 15:14

    Benvinguda la polèmica, amic del gènere Homo,he estat absent uns dies, i molt silenciosos, per cert. Retorn a l'adsència.

    És molt possible que entre la progressia hi quedin molts segments que veuen l'esglèsia com antic company de viatge, dissidents professionals. De fet, entre els nacionalistes, com sabràs, hi ha molts de cristians d'un gènere molt particular: fa anys que fan dues guerres, la de millorar el món, i la de criticar la jerarquia, que si el bisbe diu, o ha deixat de dir, que si circola un document, que si la COPE...Són cristians però no evangelitzen, que és la seva misssió, tenc entès (preterirem la cita evangèlica).

    Els mateixos progres que no faran mai una crítica racional a la religió establerta (anc que sigui poder en declivi), a la casta sacerdotal còmplice de silencis, etc. són els mateixos que no han parlat ni escrit mai contra ETA, i si ho han fet, era una crítica seguida de matisos i peròs que diluïa els principis de llibertat. La religió, com veus, té moltes formes. L'esglèsia -així ho viuen- és encara un company de viatge, que ha fet molt per la llengua catalana, i tot allò. Sí, critiquen l'esglèsia, covardament i privadament.

    Escrit per "Friedrich E," 29 Mai 2007, 18:16

    Proposava entomar l'assumpte dels paràsits i del seu enrenou, per tal de "lligar" les darrers intervencions d' "I. Mascaró" amb "sa monea". I volia deixar de banda els frares que, finalment, són els que, aquí dalt, es porten un parell dels molts "ventalls" que es mereixen.

    El que jo podría dir en aquest sentit, em sembla que és gran part de les coses que intento aportar a "sa monea" escrivint-li a sota de la seva "Enutjosa persistència d'en Plató". Llegiu-lo, si us plau.

Deixa el teu comentari








 authimage