Vitex agnus-castus, aloc
Escrit per Ignasi Mascaró | 15 Mai, 2007Fa mitj'hora, aquí mateix, a la terra, que tens una estona, atures la màquina i te'n vas a fer un enviat, un missatge, 'un recado, an errand'. I és així que he entrat al super-diskont, dins el poble, un'hora amable, el súper mig buit, faré via...Però ah! allà la música sonava altíssima, mal apostrofada, insolent.
És la història de sempre, és la meva guerra perduda. Allà baix, aprop de les mortadel.les italianes, mentre triava tomàtigues, el cor s'accelerava, pum-pum-pum, música fortíssima, i espantosa (espantosa és opinable, naturalment i, per tant no és la qüestió), i he explotat davant una parella de mallorquins: que no hi ha dret, que hem d'aprendre a protestar, que aquesta música és una agressió...Aquella bona gent que em miraven amb una careta de, pobre home!
He trobat l'amo, i l'hi he dit, amb esforços suprems per no resultar mal educat: i ben igual, cara d'espantat, se'n va i baixa la música: ai! quin alè! quin silenci, quina quietud, açò és el cel! Gràcies. Ja ho entenc: sense la música us deu semblar que l'espai comercial és buit, però quan és ple encara la posau més forta, no fos que sentíssim converses humanes, trivials: que els albercocs són verds o que avui, per molt que cridis, no te'n compraré de "chuches".
En arribar a la caixa, al cap d'una estona, allà hi havia altra vegada la parella de mallorquins, m'han fet una capedeta i un somrís que no sé què volia dir. Tampoc la caixera, en sentir la crònica de la batalla, em sembla que no ha entès res i probablement li he fet pena, fa uns anys hauria dit: tan jove i tan fotut! ara ja no ho pot dir.
En sortir he pensat, Mascaró, que estaves nerviós? I amb tota calma m'he aturat a refer els meus darrers instants abans de l'assassinat: a l'Institut, amb una col.lega, havíem mirat l'herbari virtual, els noms científics en cursiva..., la pàgina meravellosa de botànica de
En fi, amic Jakob, potser ja no som d'aquest món. M'he pegat un pessic torçut i m'he posat en marxa.Uf! Som a casa, posaré un disc de Perico Sambeat, fort, fortíssim, aquella versió en jazz de "Day tripper" dels Beatles, i els vesins que es fotin! sempre he estat molt venjatiu.


"Vitex agnus-castus, aloc"
Que vol dir?