19 comentaris i 0 retroenllaços

Escrit per Sebastià 29 Mai 2007, 22:53

Ueeep Ignasi
Com dius tot és imprevisible. Qui em diria que el concert de Jacky Terrason seria dels millors que he vist. O l'any passat en Cris Potter amb el seu diàleg-duel amb el trombonista del grup de Dave Holland.
Damunt els papers i els discs que hem sentit el concert de James Carter pot ésser d'aquestes nits a recordar. Tots dos sabem que fa el que vol amb el saxo. El jazz té això, està tan basat en la improvisació que no saps com pot prendre un concert, si les nostres expectatives seran complides, en tot cas no m'ho vull perdre, val molt la pena jugar-hi.
Per cert Ignasi, ja he sentit la versió de Day tripper que fan Colina, Miralta & Sambeat. Quan en vas parlar el bloc vaig pensar eeep això segur que s'ha de sentir. Els veïns segur que no van dir res, no?
Et puc fer una recomanació? Bé, ho provarem: Pursuance: the music of John Coltrane d'en Kenny Garrett
Fins dissabte.
Sebastià
El Mars quintet una gran sorpresa m'ho vaig passar molt bé. Espontani, fresc, va ésser una reunió d'amics i músics excel·lents que van transmetre l'alegria del seu encontre al públic.

Escrit per I.Mascaró 30 Mai 2007, 12:38

Gràcies, Sebastian, prenc nota, els amics hi són per açò: un consell, una advertència, un suggeriment, un arreny... i sempre una abraçada.

Escrit per òliba 30 Mai 2007, 13:56

Quin plaer veure esmolar els queixals, disposant-vos a un banquet com aquest!
La creativitat ( per a l'artista) no és pressió, és una eina, la seva eina més natural. I si li fa mal el sopar o l'ha deixat la dona ... almax o valeriana.
El valor que té la improvisació és el gran domini que d'ella té "l'improvisador"... és el guió perfecte, el no-guió.
Bon Appetit!!

Escrit per òliba 30 Mai 2007, 14:07

...els artistes practiquen la "auto-antropofàgia" per poder fer feina. Per tant els hi fa mal el sopar tot sovint.

Escrit per Quelet 30 Mai 2007, 21:11

Sense dubtar-ho gaire, el concert de Joshua Redman el novembre-2000, és de les coses més eixerides que fins ara heu portat. Per cert, no el tindreu gravat a aquell concert memorable? En quant al títol de l'article, si "versus" té el significat de "contra", no l'he acabat d'aplegar, donat que aquests dos jazzman són misteriosament simultanis i tal volta, complementaris.

Escrit per I.Mascaró 30 Mai 2007, 23:39

Quelet,

No, el concert de Redman no el tenim gravat, els contractes especifiquen ben clar unes quantes coses, entre elles l'enregistrament, fotos, etc. És comprensible dins el món professional, seria una forma de pirateria. I parlant de contractes, quasi sempre responen a un model, però el de Carter (que vam signar ahir vespre) és una mica diferent, prosa d'advocat americà que no ens resulta gens familiar;en el capítol de possibles cancel.lacions diu: "..sickness, Act of God,..." és a dir, "malaltia, Acte de Déu...", (¿!)idò resulta que aquest és el terme legal del que nosaltres diríem "catàstrofe natural", ¡lo que se aprende! Esperem que l'acció divina no ens impedesqui de sentir els saxos de Carter.

Potser no ho he explicat bé: a la pel.lícula de Robert Altman Lester Young i Ben Webster, allà als inicis dels anys 40, fan un duel musical, dos saxos tenors, negres els dos; els actors són Redman i Carter.Un ja va venir, l'altre arriba dissabte.

Escrit per Joan 02 Jun 2007, 03:50

Com be deis hi ha hagut uns quants concerts ben memorables el de Redman n'és un però el solo den jacky Terrason fent virgueries amb el bolero de Ravel fa esser orgàstic.
Esperem que demà a pesar del local, així estem per Ciutadella, tot vagi bé.

Escrit per Sebastià 02 Jun 2007, 06:00

Joan, moltes de les coses que vàrem sentir en aquell concert estan al disc Smile de Terrason. Tinc una especial debilitat pel solo en Mo better blues. Per mi dels millors vespres el d'en Terrason.
Demà ens trobarem, salut.

Escrit per Sebastià 03 Jun 2007, 16:08

Bon dia, Ignasi com vàrem quedar escriuré el que penso del concert d'ahir vespre.
Quan es va a veure un concert de jazz una de les coses que saps segur és que veuràs uns bons músics, tot i que no t'agradi el llenguatge del jazz, crec que un concert d'aquesta música es pot veure uns grans mestres. Ahir vespre encara que hi havia gent que no són aficionats al jazz van poder veure actuar un monstre del saxo, Carter va demostrar un absolut domini de l'instrument, tant donava el saxo que toqués, tan era el registre, tan importava l'octava en que sonava, era ben igual.
Ens feia molta por la fama que el precedia, un poc el que vas dir tu al principi del bloc, no saps com ho has de fer perquè el músic surti motivat. Quan el vaig veure sortir amb el saxo tenor, l'alt, el soprà i la flauta travessera tot a la vegada, vaig pensar: sí, avui xalarem.
El primer tema el va tocar amb el soprà, ben prest vam poder sentir una improvisació on treia uns harmònics perfectes , va ésser com la targeta de visita “soc capaç de fer això!! ”. En acabar el tema mirades de complicitat entre amics i companys de taula, sí, hi érem, estàvem al principi d'una nit espectacular, un concert a recordar. Carter no ens va defraudar.
El segon tema amb l'alt, era capaç d'estar allà dalt, en la zona dels harmònics i al cap d'un segon era a l'octava de baix sense perdre en cap moment el control damunt el so produït. Quan ho sentia pensava: “ i aquest home quan agafi el tenor que farà?” Per els qui pensen que el Rei del jazz és el tenor, Carter els va donar tota la raó.
L'absolut domini dels instruments es feia palès quan amb els instruments estesos damunt una taula, eren per ell com les eines d'un fuster, semblava que els triava per produir en aquell moment la forma del so més adequada.
Temes molt llargs, fugint de l'esquema clàssic d'exposició del tema i els corresponents solos. No és que no es fessin sinó que el domini tan absolut de l'instrument permet que Carter adorni tan espectacularment la melodia que li permet sortir de l'esquema del tema i tornar sempre que ell vulgui. Pot quedar tot sol que ell ja farà una pauta rítmica i sonarà el damunt sense passar cap pena. El seus companys d'escenari el segueixen, el deixen, reprenen junts. En aquest sentit el hammond va ésser una sorpresa, he de confessar que no m'imaginava les prestacions que pot donar aquest instrument. No hi havia baix, el feia ell amb els peus. Gerard Gibbs va demostrar un absolut domini. Tot i que pensava que la formació era massa poca, que faltaven instruments, em vaig equivocar. Sonava perfecte, el so del hammond és molt polit i molt especial també per això va valer la pena la vetllada.
En resum , ahir vaig cridar, vaig aplaudir els solos i em vaig alçar amb el braços ben amunt per aplaudir al final del concert, feia molt de temps que no ho feia. No vaig ésser l'ésser l'únic, Carter va alçar a pràcticament tot el casino.
Òliba, Quelet i Joan, m'hauria agradat poder parlar-ne tots junts, ja serà en un altre dia, en un altre joc.
Ignasi, ahir vàrem apostar i vàrem guanyar, un altre d'aquells concerts que recordarem

Escrit per I.Mascaró 03 Jun 2007, 16:41

Gràcies, Sebastian, (pronunciau 'Sebástian')pels comentaris, uf! sí va sortir bé, força bé, ahir em semblava que va ser el concert en què l'audiència, just des dels inicis, s'ho passava més gloriosament bé, complicitat instantània, auus, crits, aplaudiments...

Carter va arribar amb ganes, tornava de Terrassa en final de gira europea, avui matí tornava a casa, però aquest dimecres actua al mític Birdland, el de Charlie Parker, a Manhattan, però mudat de carrer. Amb ganes d'oferir un concert total, fins i tot una mica salvatge, potent, histriònic, rompent esquemes (tu ho dius), en una mena de suites.

Crec que el millor Carter és al saxo tenor, jo també pens que és el més complet, no necessita la resta; veure'l arribar amb tot l'arsenal d'insntruments presagiava un gran esdeveniment.

James Carter és tot una nova generació de músics, s'ha acabat la llegenda del músic negre genial i de mala vida; Carter (com Miguel Zenón, Redman, Rosenwinkel, pes esmentar només entre els nostres joves visitants) tenen formació acadèmica, vida ordenada, beuen aigua mineral, no fumen ni deixen fumar. El caràcter salvatge del que fan dalt l'escenari té fonts diverses, però ja no són drogues, ni dures ni blanes. Tot plegat em resulta força interessant, els Carter volen fer carrera, i ja no se la volen jugar, elegants i ben vestits, tot i que un sopar de peix amb una aigua mineral...bé, the americans, black or white!

He tingut ocasió de veure un Hammond d'aprop, a la fi, n'he estat sempre fascinat d'aquest instrument, que és una mena de relíquia tecnològica, en molts aspectes no superat pels millors teclats digitals. Una gran nit!

Escrit per Quelet 03 Jun 2007, 16:45

Sebas,
jo també hi era al concert. A darrera hora encara em vaig decidir, atès que havia quedat amb na Marta. Abans havia anat al Pollo a cruspir-me un pop a la gallega i a beure alguns albariños. En Carter va estar bé, emperò, em sembla que no va superar aquell Redman que jo recordava. Seran els anys??? Oh, si hagués fet camí pels carreranys del funky. Oh, quina cosa més sentida,,, En quant a l'organtizació, aquesta mena de concerts no són per parar-hi tauletes i altres foteses per a la bona gent. Aquest tipus de concerts s'han de sentir dempeus, drets com una estàtua, bellugant el cos, suant la camiseta, a més a més, la cervesa que es servia era calenta com l'ànima. Quina putada! No sé si m'hi veuran més el pèl en un acte com aquests, i per acabar de fotre, la Marta no es va presentar. Açò sí, en Carter es va guanyar les garroves, els organitzadors deambulen amb voler fer bo amb tothom i açò és una collonada. Em sembla.

Escrit per Sebastià 03 Jun 2007, 17:02

Com més petit és el saxo, qualsevol variació dins la boca o amb els llavis té conseqüències damunt l'afinació. Per això em demanava que seria capaç de fer amb el tenor. No sol ésser freqüent emprar saxos de diferents tonalitats, crec que ell ho va fer per donar espectacle. No vull ni pensar si hagués dut el baríton.........
Sobre si el tenor és el més complet......el tema donaria per fer un dinar,i no de peix i aigua precisament.
Salut

Escrit per Sebastià 03 Jun 2007, 17:14

Quelet
No hi era al d'en Redman, treballava a Eivissa.
Sobre el ballar, en Carter li ho va comentar a una espectadora que ho hauríem pogut fer, es veu que ell ho esperava.
La infraestructura per fer-ho al aire lliure és més gran, hi ha més hi ha el risc del temps, com el concert de Llibert Fortuny, si no vas venir t'hauria agradat, en aquell, morts de fred van ballar el que volguérem.
Jo soc soci de Jazz Obert per tant pots considerar que no soc objectiu, els organitzadors passen pena per si agradarà, si hi haurà prou lloc etc. I si hagués sonat una hora i se n'hagués anat havent pagat el públic 27 euros? Trob normal que es preocupin.
Veig que per tu no va ésser un bon vespre per molts de motius.
Esper coincidir amb tu en un concert més funky, salut

Escrit per Enrique 03 Jun 2007, 18:17

A me pareció un concierto de puro furor musical, torrencial, desbordante, auténticamente memorable. En cuanto al comentario de Quelet sobre los organizadores, pues entiendo muy bien la preocupación de la organización, incluso es de agradecer, pero el que tu Marta no se presentara, no lo van a pagar los de Jazz Obert. Hasta la próxima. Saludos cordiales.

Escrit per òliba 03 Jun 2007, 18:25

La missa d'ahir us va "llimpiar" l'ànima, abduíts per l'Art esteu exultants. Felicitats, això no passa cada dia!

Escrit per Joan 04 Jun 2007, 00:57

Concert de dalt de tot, per cert trob un encert que no poseu cendrers, i compliu amb la normativa vigent i qui vulgui fumar que surti defora. Per fi després de xalar molt no he hagut de rentar la roba a causa de la pesta de fum.
Ja sé que tu es fumador, però a mi si me vols xafar un concert, olor de fum, nas tapat etc.
Sort que hi ha gent que passa pena perquè les coses surtin bé.

Escrit per I.Mascaró 04 Jun 2007, 17:37

Joan (Joan R.?)sí, tens tota la raó, espais sense fum, sense peròs ni matisos (i carrers sense fum,...). t'ho contaré: James Carter és un home correcte, d'una correcció una mica distant;jo el tractava de Mr. Carter, i en cap moment m'indicà de tractar-lo més amigablement, com sol ocórrer: "just call me Jim", no, no va ser així, cap problema ni un: som pobres però educats (que és barat i reporta evidents beneficis).

Tornàvem de sopar i enmig del carrer, amb el mateix to amb què podria demanar-me quina hora és, o què és aquest edifici, em demana a què em dedic, escolta la resposta, llarga pausa...i afegeix: i els teus alumnes, que fumen? en la resposta vaig ser una mica tallant, a l'escola no, i el que facin fora no és cosa meva: I understand. Quina ceba!

Escrit per Janer 04 Jun 2007, 20:36

300 persones x 27 euros l'entrada = 8.100 euros, no sé com us surten es comptes. ânims! concert excepcional! visca s'oferta turística complementària!

Escrit per Quelet 06 Jun 2007, 22:58

Na Marta m'ha comentat (no m'ha dit com ho sap) que en James Carter vol tornar a Ciutadella (Menorca) en pròximes edicions. No sé què li hau fet. A vegades, val més simpatia que no professionalitat.

Deixa el teu comentari