La falta i truc!
Escrit per Ignasi Mascaró | 8 Jun, 2007Un dia, devia ser a la tercera copa (perdó) quan ens vam asseure a jugar a truc, érem quatre, dos menorquins, un mallorquí i un valencià , i calia arribar a un acord en les regles; ja ho sabia que els mallorquins juguen diferent, el que no sabia - vaig saber aleshores- és que el truc menorquí s'assembla més al valencià, expressions incloses, truc i retruc…¡Qué interesante! que diu el meu alias (ara m'he passat a: ¡Es fascinante!).
El jocs de cartes han ocupat de segles l’oci d’amos i esclaus, jocs de taula i de saló, dames avorrides de llengua esmolada, senyores oblidades i entretingudes amb una brisca/escambril, tardes masculines de copes i bar, burro, truc, tuti, manilla, catxo…i un dia el póker. Jocs innocents que maten el temps amb quatre crits, cartes amb figures ben dibuixades per a proletaris analfabets, jocs nocius i perillosos de quatre cares que se juguen vides precàries a l’atzar, malanats delerosos de prosperar en dos capvespres.
Aquestes ocupacions, em sembla, no han merescut l’atenció de sociòlegs i antropòlegs, més ocupats en la cultura popular romàntica, de quan els pagesos, desheretats de la terra, eren molt feliços fent gloses davall una porxada vestida de ramells. Evocaré també el temps mort i sòrdid d’un solitari, ella, l’àvia, que feia solitaris i se feia embrullons tota soleta, i s’ho retreia: Rosarioooo, ai, ai! què fas! trampes, punxons, que diuen a Ferreries.
El farol és tot un concepte: les regles inclouen que jo te puc enganar, un farol no és una mentida ni una falsetat. El farol en jocs de cartes, i en el futbol, té conseqüències immediates: t’he enganat, o bé, t´he enganat i m’has descobert. En política els farols es destapen al cap de quatre anys, i qui se’n recorda ja del joc que duia la figura, el crack que es presentava? Tu sí te’n recordes, Wilson : a la darrera vasa duies un set bord (et van veure la senya de no dur res), les senyes són un codi pactat, però fer la senya pot ser una mentida.
En el cas d'ETA el farol es destapa sempre en menys de quatre anys.
El que no entenc és: si ETA sempre fa la mateixa senya i alguns sempre s'ho creuen fins que es destapa el farol i això passa reiterades vegades --> quant ens donarem compte de que la senya és sempre farol i deixarem de creure-la?
Uffff!
PD. Gràcies pel blog Ignasi!