VISCA L'ARQUEOLOGIA!
Escrit per Ignasi Mascaró | 17 Gen, 2008- A la terra on vaig néixer, Sra. Krull, a unes Illes de
El monument conviu amb altres edificacions, algunes ben vistoses. No sabem res de cert què eren aquests monuments, de fet, sabem poca cosa del poble que les va construir, i dels recintes que van habitar. Aquesta cultura s’anomena talaiòtica: petits poblats, ramaders, rituals de mort i enterrament, eines, ceràmiques…Un poble sense escriptura. Els qui tenien escriptura en van parlar breument, poca cosa.
A un cert moment els seus habitants apareixen com a mercenaris de les grans potències de l’època, Roma i Cartago. Eren experts en una arma força primitiva, però d’efectes mortals i devastadors, la fona, FUNDA, sfendoné, per als grecs. Un passat mercenari no ofereix matèria literària prou fecunda. No hi ha noms, no coneixem cap cabdill de la resistència, un Viriato, Vercingetòrix, Arminius, Boudicca…Difícil, doncs, fundar una èpica primigènia i germinal ni herois nacionals. G. Flaubert, a Salambô, fabula amb els mercenaris al servei de Cartago, baleàrics entre ells, revoltats després de la desfeta contra Roma, l’entreguerra dels mercenaris (241-238) però els qui encapçalen la revolta, Mathos i Spendius, són africans.
Les Illes Balears tenen personalitat prehistòrica, però no necessàriament connectada a cultures de prestigi, l’iberisme continental no té prestigi a casa nostra, quasi millor no saber d’on venim, que no resultàs que som ibèrics, vist com una forma d’esser proto-espanyol. L’arqueologia poques vegades, o potser mai, ha fet seriosament la pregunta d’on venien, quina llengua parlaven, cap on calia mirar per trobar el desembarc, perquè les arrels fundadores, les fonts de la identitat, es troben a una altra banda.
L’arqueologia, Sra. Krull, no ha estat llegida aquí en clau identitària, com ho fan els perses mil.lenaris, els libanesos descendents dels fenicis, els israelians poble elegit. Els baleàrics som més aviat com els egipcis moderns, islàmics de religió i cultura, amb un passat faraònic llunyà i malconnectat amb el present, espectacular i monumental, i que els permet viure del turisme. Hem salvat l’arqueologia del discurs identitari oficial, l’arqueologia és matèria acadèmica, freda, descriptiva, ideològicament erma, i un gran atractiu turístic, tot plegat difícilment utilitzable en la turbulència de la petita política. Els herois fundadors, Sra. Krull, són medievals, tot és medieval, aquí i al continent, al Sud i al Nord: Jaume I, Alfons III, Jordis, Pelayos i Covadongas, sarraïns i espases cristianes colonitzadores, Knut i Harald, Enric i Ricard. Up with Archaeology!
He intentado, al estilo del protagonista del film de Wells, viajar en el tiempo. Miquel A. Maria propone un juego imaginativo similar que llega a situar al lector en un conocido poblado talaiotico en el momento en el que invasores e invadidos se las ven en una batalla terrible. Los honderos defendien con piedras y puntería lo suyo, con tanto acierto que fueron "contratados" por otras legiones de ejércitos mejor preparadas (o más numerosas). Pese a lo que nos haya podido quedar de aquel tiempo y de los descubrimientos posteriores, estoy seguro que aún hay muchas páginas por leer de esta historia-prehistoria y que también falta formular algunas preguntas que aún no se han formulado.