Com ho veus, O’Shaughnessy?
Escrit per Ignasi Mascaró | 14 Mar, 2008La cosa, germans, està així:
Un partit independentista, els que coneixem, són com els altres, tenen propostes sobre la sanitat, programa educatiu, escales de gravamen fiscal,…i a més aspiren a la independència del territori. D’aquests, uns amb un 12 % assassinen, o callen davant l’assassinat, perquè
Uns i altres han perdut la batalla dels vots, però molt abans havien perdut la batalla de les paraules: “…partidos independentistas , radicales y extremistas”. Fixa-t’hi O’Shaughnessy, entre tanta retolació, constitucionalistes, nacionalisme moderat…no existeix el més important: independentisme democràtic. L’independentisme podria ser un senyor de coll i corbata, educat, refinat en l’argument i contundent en la forma, un seductor a la tribuna d’oradors, un aspirant a guanyar consciències, però els errors propis, l’escarafall i la gamberrada, i de l’altre costat la caricatura demonitzada de l’adversari, n’han construït tot plegat una figura odiosa, ho representava bé un Joan Tardà gruixat en l’expressió, emprenyador, i malhumorat talment un bisbe castellà.
De la versió jovenil “Noves Generacions (independentistes)” caldria fer notar l’estètica antisistema, que en algun moment recorda la més infantil de les estratègies (ai! no han llegit Lenin, encara que sigui per oblidar-lo eternament, jo ho he fet), la de “ho volem tot alhora”: un país reunificat, republicà, socialista, antinuclear, i posats a demanar, un País sense policia. Noves Generacions sol esser quasi sempre, quina pena!, una bandera fàcil, es tracta que els joves surtin al carrrer i armin asvalot, els seniors ja ho esmeneran. Però l’adversari estava a l’aguait i ho ha registrat.
Tot plegat el resultat és que l’independentisme no té cap prestigi ni glamour, i podria tenir-ne, com en tenen tantes causes perdudes, minoritàries, discursos contracorrent, utopies malversades. Per començar hauria bastat que uns, els no violents, els que aspiren al 51 % per posar l’Estat en evidència i armar gresca, a cada envestida recordassin: eh! ETA i els seus paramilitars són una cosa, que rebutjam sense matisos, nosaltres som independentistes democràtics, i repetir-ho dilluns, dimecres i divendres.
Hi has d’afegir, O’Driscoll, que competeixen amb el nacionalisme opulent i sempre del nord, ocupació més burgesa i agraïda, feta d’oligarquies i èlites amb discursos més ambigus, i d’una relació amb el Poder Central disposada sempre a posar preu al matrimoni, cal entendre maridatge dissoluble, com dicta la natura animal.
(Publicat avui a la revista “Es Carrer de Menorca”, una mica ampliat, latest and ultimate issue: Good-Bye, McAuliffe, dear, see you in the Hell).
Los lunes,miercoles y viernes,gritaré que soy independentista;lo que queda de la samana lo dedicaré a mi asociación "por un mundo en paz y sin fronteras" y al final del mes,cobraré mi salario gracias al sudor de los "otros".